dijous, 13 de maig de 2010

1.CARLES CAPDEVILA: Mestre i alumne de família

1. On treballes actualment i quines tasques educatives desenvolupes?Sóc periodista que procura fer programes de ràdio i tele de temàtica educativa amb humor, i sóc educador amateur a casa, perquè intento educar els meus 4 fills.
2. Per què et vas posar en el món de l’educació?

Primer vaig ser pare, després vaig escriure (en broma) sobre l'experiència, i a mesura que he anat tenint fills he entès que educar-los és divertit, apassionant, difícil i el més important de tot el que faig. I m'agrada conciliar vida i feina a base de fer feina sobre la meva vida.
3. Ens podries recomanar algun llibre? I per què aquest?Quedaria malament que et recomanés Criatura i companyia, el meu, i per tant no ho faré (he, he). Us recomano la meva novel·la preferida, El món segons Garp, de John Irving. En educació m'agrada el que escriu la Maria Jesus Comellas, l'Eva Bach, en Jaume Funes...
4. Podries compartir amb nosaltres la cosa més important que has après al costat dels teus fills?He après a estimar incondicionalment, que és una cosa molt bèstia, bèstia fins i tot en el sentit animal.
5. Hi ha algun mestre, que recordes especialment, per què?Recordo la madre Adela, una monja que em va ensenyar a llegir quan tenia 3 anys, la Bruna, la meva profe de francès, que em va ensenyar a estimar els idiomes, i en Josep Maria, profe de literatura, que em va fer enamorar de la filosofia, fins al punt que és la carrera que vaig estudiar.
6. Quina tasca, experiència o activitat relacionada amb l’educació, recordes amb més afecte?Sens dubte tot el que aprenc jo sobre la vida a mesura que intento educar els meus fills. I també valoro molt que els meus pares, sense estudis, sense manuals, fossin uns educadors tan perfectes: m'han estimat molt, han estat coherents, han mantingut un criteri, sempre han estat allà quan els necessitava però sempre m'han dit si els semblava bé o malament el que jo feia.
7. Qui és per tu, un bon model a imitar i un exemple a seguir per la seva bona educació? I per què?
M'agrada l'exemple de Guardiola, que té l'autoritat moral sense ser autoritari. Van Gaal era estricte però autoritari en el sentit antic, d'escridassar els jugadors i humiliar-los en públic. Rijkaard era masa permisiu, li prenien el pèl. Guardiola és estricte, però és modèlic, és el que més treballa de tot l'equip, i després pot exigir, perquè ell és un bon exemple.
8. Què canviaries o afegiries, per millorar el sistema educatiu de casa nostra?
Hem de recuperar tots plegats tres conceptes: il·lusió, vocació i passió. Hem de deixar de donar-nos les culpes els uns al altres i ens hem d'arremangar per arreglar-ho. Hem de ser més optimistes.
9. Coneixes algun sistema de treball, diferent al nostre i que pensis que te alguna cosa interessant que podríem incorporar a la nostra manera de fer?Crec que hem d'incorporar més autocrítica i menys victimisme i menys malestar i malhumor
10. Per acabar, ens podries regalar un nou suggeriment, per l’espai del bloc: “365 propostes de millora per l’educació”?El meu lema és "educar cada dia és més difícil, afanyem-nos a fer-ho amb alegria abans que sigui impossible". Contra la dificultat, entusiasme.

Per nosaltres ha estat tot un luxe iniciar aquest espai amb algú com en Carles Capdevila.
MOLTES GRÀCIES i fins aviat, una abraçada!

Si voleu conèixer més en Carles podeu anar a l'espai http://www.carlescapdevila.com/ o a la revista http://criatures.cat/

4 comentaris:

  1. Anònim13/5/10

    Penso que la passió i la vocació hi ha molts mestres que la tenim, malgrat les retallades.

    ResponElimina
  2. Jo també ho penso tot i que darrerament fer de mestre/-a semblava un "txollo" de feina i tothom, amb vocació o sense, s'ha enfilat al carro!

    ResponElimina
  3. Anònim28/5/10

    Moltes gràcies Carles, pels teus escrits en defensa de la tasca dels mestres!

    ResponElimina
  4. Anònim11/6/10

    Tu si k n saps CARLES !!!

    ResponElimina