dimecres, 5 de maig de 2010

MALES PUCES !

Sóc una mestra, una mestra que avui em sento insignificant , ja que m’han suprimit la plaça “definitiva”d’Educació Especial a la ZER (Zona Educativa Rural) on treballo. Com ha passat a moltes altres companyes d’especialitat. I no em sento insignificant, dolguda, indignada i trista perquè m’han suprimit la plaça, ho estic pels meus alumnes que han perdut el dret a ser especials.

Però, què és el que més m’indigna? Doncs que pel fet de suprimir la plaça d’especial d’una ZER, els alumnes que fins llavors s’estaven atenent des d’aquesta especialitat, representa que ja no necessitaran aquest recurs humà. Considero que el continuaran necessitant igual, ja que les necessitats no desapareixen pas per art de màgia.
Així doncs, jo ja no podré acompanyar a aquell alumne que no hi veu, aquell que no hi sent, aquell que no es pot moure, aquell que no pot estar atent... en definitiva a aquell que és diferent i especial. I estimats pares penseu que tots els vostres fills són diferents.
Llavors, qui atendrà tots els vostres fills? Representa, que com que a les escoles rurals tenim grups reduïts, doncs, la tutora mateix ja els hi podrà donar el suport necessari, sense tenir en compte que aquesta pot tenir un grup de 4 o més cursos diferents dins l’aula i que per més voluntat i bona fe que hi posi, hi ha gent que ens vàrem formar i especialitzar per atendre aquest alumnat, que necessita més ajudes per tal d’assolir els mateixos o el major nombre d’objectius educatius, establerts per als seus companys d’edat.
Finalment, m'agradaria agrair a totes les mestres, alumne, pares i mares que m'han donat suport i s'han adonat que la pèrdua d'un especialista a les ZER'x vulnera greument un dels drets fonamentals de tota persona, el dret de rebre una educació digna i igualitària per a tots aquells alumnes d'un mateix territori.
Doncs, som-hi! Dotem d’una sisena hora a les ZER’s, però cal que sigui a canvi de la reducció d’especialistes d’educació especial? No sóc contrària a una sisena hora, però sempre i quan es faci amb la dotació pertinent i amb unes condicions mínimes, ja que sinó els més perjudicats seran els nostres alumnes i en definitiva els vostres fills.
Trist, molt trist que un govern per sortir de la crisi retalli tant en educació i certes especialitats es puguin reconvertir i anul·lar de la nit al dia i deixar indiferent al Departament d’Educació. MOLT TRIST !!!

Rosa Elena Vilaseca i Sanglas.
Mestra d’educació especial de la ZER Alt Lluçanès.

PUNT TROBADA: Què en penses ?

5 comentaris:

  1. ...d'acord, ja n'hi ha prou!...i què més?...
    com ens organitzem davant l'abundància d'uns i el poc que tenen altres?...com estructurem el decreixament per viure d'una manera sostenible?
    qui fa el primer pas?

    ResponElimina
  2. Increiblement trist ! Ens estant matant. Que treguin els diners d'armament, MAI d'educació, al contrari, INVERTIR en educació és la solució a la CRISI.

    Què no pensen amb el cap aquest que decideixen?

    Hauríem de fer tots una vaga de fam !

    ResponElimina
  3. Trist que no s'entengui que tots som especials!

    ResponElimina
  4. Anònim4/6/10

    Pero al final como ha quedado esto? No hay maestros de especial en las escuelas pequeñas ?

    ResponElimina