Faig arribar-vos aquesta carta de rebuig i d'impotència ja que estic vivint una situació incomprensible.

Benvolguts lectors, Sóc mestra i em sento maltractada i repudiada pel Departament d'Educació. Com es pot comprendre el que ens estan fent? Com es poden entendre els nomenaments telemàtics?. Sé que tots nosaltres, mestres i no mestres estem passant per una època de crisi, on tots (no més els uns que els altres) tenim les nostres dificultats. Parlaré però només dels mestres, de la seva situació actual, de com es troben les escoles públiques i de com nosaltres hem d'afrontar un nou curs.

En primer lloc, a les escoles ens falta molt de personal, el departament assigna professorat amb comptagotes per estalviar-se sous. Tota aquesta gent que feia anys que treballava ara es troba a casa davant l'ordinador, a l'espera de saber on l'envien, durant quant de temps, quantes hores podrà treballar i en quines condicions. Però, on han anat a parar els valors del departament? Aquells valors que nosaltres com a mestres inculquem als nostres alumnes: respecte envers l'altre, tolerància, llibertat d'expressió....

Em permeto explicar un cas que em toca a mi de ben a prop. Visc en un poble del Nord de l'Alt Empordà, lluny de tot... Malauradament ( i ja llegireu perquè dic aquesta paraula) a la meva escola ha vingut a parar una mare, un mare que és mestra, com molts de nosaltres. Doncs bé, aquesta mare és de Llívia... Ha hagut de deixar la seva família per poder guanyar-se el jornal del mes. És humà això?

Un altre cas: la meva parella, també mestre, un ofici que t'omple, que et fa gaudir i que vius intensament si en tens vocació. Així doncs és humà enviar una persona del nord de l'Alt Empordà al sud de la comarca de la Selva? Fins aquí podem entendre que sí, que es pot fer l'esforç d'anar cada dia de l'Empordà a la Selva... Bé, us acabaré d'explicar la història: La plaça és d'un terç de jornada, que són 8 hores de feina amb , lògicament, un sou mínim. El meu company s'haurà de desplaçar CADA DIA a una hora i quaranta minuts de distància per treballar només una HORA i amb molta sort dues abans de tornar a casa. Així doncs el seu sou de final de mes se'l gastarà en gasolina, tren i dinars. Alhora, tampoc es podrà buscar una feina compatible, ja que cap empresa privada el contractarà per treballar hores soltes i disperses.
Llavors em pregunto: Alguna empresa privada contracta els treballadors amb aquestes condicions? És sorprenent que aquesta gran empresa pública ho faci...
Com volem que siguin els nostres mestres? Volem persones que siguin felices i vagin a l'escola a fruïr i a formar una nova remesa de ciutadans amb uns bons fonaments ètics i morals, o pel contrari volem mestres tristos, que estiguin sols sense la seva família i que per a ells anar a l'escola sigui un càstig i no el regal de tenir una feina que t'omple com fins ara?Siusplau, els mestres volem una MOBILITZACIÓ JA! Volem justícia, som gent treballadora que gaudim de la nostra feina i que volem ser tractats justament!

Només em resta dir: Sr. Ernest Maragall què li va fer el seu mestre de primària quan era petit perquè guardi tant ressentiment envers nosaltres?

ENVIAT PER : Anna Pou Clotas