dimarts, 25 de maig de 2010

PROPOSTA 5 : Recuperar les gràcies !

La meva proposta és que no es perdin les ganes de ser agraïts. Tot i que és una proposta més dels meus fills de 3 i 6 anys, que meva: Moltes gràcies guapos!
El nen arriba a casa un dia preocupat, perquè a l'escola els companys li diuen que no ha de donar les gràcies per tot i em diu: - Però mare jo et dono les gràcies per fer el menjar cada dia i tu me les dones quan t'ajudo, i no ens cansem de fer-ho mai a casa. I em demana: - Com és que els meus companys es cansen que els dongui les gràcies per deixar-me passar a la fila o per explicar-me alguna cosa que no se?
Un altre dia anem tots a un espai d'aquells de jocs per nens i al marxar, els hi regalen un globus i una piruleta. A ells no els han agradat mai els globus, però donen les gràcies igualment. Després es queden allà parats, esperant que els diguin: de res! Però malgrat insistir-hi no reben resposta. I em pregunten: - Com és que la gent no sap això de dir gràcies i de res. Que és un joc dels que fem a casa ?
Us he explicat aquests dos casos representatius, però aquests fets s'han donat en diferents llocs i situacions. I què els he explicat? Doncs, no els he pas dit que era una cosa passada de moda, perquè veig que encara hi ha molta i molta gent que ho fa i jo que els hi ho agraeixo. Els hi he dit que no tothom dona valor a les mateixes coses.
De moment penso que els dos han entès que donar les gràcies és gratificant per qui les dona i també per qui les rep. A casa ho continuem fent, però imagino que si no recuperem tots plegats les ganes de ser agraïts, perdrem aquesta gran satisfacció social! Aixi que :

MOLTES GRÀCIES !

Roser Busquets i FILLS !

2 comentaris:

  1. Elena25/5/10

    M'agrada això que comentes de les gràcies. Jo intento fer-ho sempre, a casa, a l'escola, amb les amistats... i la veritat és que no sempre obtinc la resposta esperada. És una llàstima que això es perdi, i més, amb gent de l'entorn educatiu.

    ResponElimina
  2. Anònim26/5/10

    De res :)

    A mi em passa igual, sempre dic gràcies i moltes vegades m'han respost... 'per què sempre dius gràcies? No cal...' Bé, doncs jo penso que si cal, no només hem de demostrar o dir les coses dolentes, sinò també les bones i/o positives.

    ResponElimina