dijous, 17 de juny de 2010

7. Pep Bas : Mestre a la privada i a la pública

Roda de Ter, el meu poble. El poble, un altre poble, amb les seves mancances i les seves excel·lències també, representa i sintetitza el que és la vida en comunitat: la possibilitat de ser-ne autor i no només usuari. Vet aquí tot!
1. On treballes actualment? Porto gairebé tres dècades fent de mestre. Durant més de vint-i-cinc anys he estat a una escola privada, concertada, d’unes característiques que, tot i les mancances econòmiques més que evidents, engrescaven a anar a treballar cada dia amb la màxima il·lusió. Va ser una època especialment feliç de la meva vida laboral. Actualment, és el meu tercer curs a l’escola pública –i hi estic encantat, especialment per l’ambient de respecte i de llibertat que s’hi respira.
2. De quines tasques relacionades amb l'educació, et sens més satisfet d'haver realitzat o d'haver-hi participat? Trenta anys donen per a molt, és clar; però si em sento satisfet d’alguna cosa és d’haver compartit amb un equip de persones admirables l’entusiasme per la feina, i d’haver treballat cada dia sense tenir la sensació de treballar perquè treball i vida es fonien en l’activitat diària. Que en vàrem arribar a fer de coses amb quatre quartos i un munt d’il·lusió!
3. De quin alumne i/o mestre recordes haver-hi après més al seu costat? En una ocasió, en una visita que vaig fer al Casals-Gràcia de Manlleu, amb els meus alumnes de quart, una mestra –la Mercè Sañé- em va donar una lliçó que, al llarg dels anys, vaig tenir molt present en molts moments. Jo llavors era jove i ella una mica menys. A la seva aula hi tenia un alumne d’aquells que podríem anomenar de distrets. D’aquells que baden i emboliquen la troca tant com poden i saben. Vaig voler saber com s’ho feia la Mercè, en un cas com aquell. Em va venir a respondre, més o menys: Procuro disfrutar amb els que disfruten i no encaparrar-me massa amb els que podrien encaparrar-me. Mai no li he dit, a la Mercè, les vegades que ho he posart en pràctica això jo també! (O, si més no, ho he intentat!)
Els que em coneixen prou saben que, bàsicament, sóc entusiasta. Tots els entusiastes m’han servit –i em segueixen servint, encara ara- com a model: alumnes, mestres, carters, barbers o bombers. No concebo viure sense entusiasme!
4. Qui és per tu, un bon model a imitar i un exemple a seguir per la seva bona educació? I per què? Em fa l’efecte que ja he respost aquesta pregunta amb la resposta anterior. L’entusiasme! L’entusiasme és el model a imitar. Un mestre sense entusiasme és un mal model! Entusiasme per la feina, per la vida, pel dia a dia, pels veïns, pel poble, pel carrer, pel barri... Hi ha una frase ben trempada que ve a dir que, de la societat, n’hem de ser autors, no usuaris. I això és tan possible a l’escola! I al barri, i al poble també! Autors, no usuaris! El "tant-se-me’n-fotisme" no ha de tenir lloc ni a l’escola ni enlloc!
5. Què canviaries o afegiries, per millorar el sistema educatiu de casa nostra?Tantes coses! Més personal, per començar. Un mestre per cada grup de vint-i-cinc alumnes? Només pot haver-ho decidit algú que no hi ha estat mai, davant de vint-i-cinc personetes! Estar-hi, sí que és possible. Però no es tracta només d’estar-hi! Es tracta de conviure, de dinamitzar, d’engrescar, de fer viure! amb tota la intensitat... i atendre la diversitat cada vegada més manifestament plural. Podríem seguir amb millors instal·lacions i millors materials. Amb formació continuada de tots els mestres: com pot ser que un mestre/a no llegeixi, no vagi al teatre, no es recicli, no sigui un veritable dinamitzador social, o no tingui inquietuds culturals?! Amb major participació dels pares. Amb més pausa. Amb activitats d’autoavaluació permanents. Amb més debats amb la participació de tots els agents educatius. Amb estudis específics per a formar equips directius... Hi ha tant per fer! De fet, tot sempre està per fer; oi?
Dir a aquestes alçades de la pel·lícula, que si els i les mestres hi posessin una mica més d’entusiasme –més encara!- tot seria una bassa d’oli, em sembla pixar fora de test!
6. Què en penses de les retallades en educació? Un veritable disbarat! Com poden retallar la inversió en educació si encara no s’hi ha invertit mai –mai!- el que hi cal?
7. Per acabar tu que has treballat a l'escola privada i a la pública, què en podries destacar de bo i diferent en cadascuna? Als meus anys a la concertada –escola d’una línia d’un poble d’aproximadament tres mil habitants- els recursos econòmics eren molt migrats. Molt. Però els suplíem amb molt d’entusiasme i amb molta implicació! Eren uns altres temps!, evidentment; però encara ara, de cap de les maneres, no em vull resignar a admetre que la millor escola –com tampoc la millor família, és clar!- és la que disposa de més recursos. Ai ca! Hem d’acceptar, i tant!, que hi ha unes necessitats mínimes que indiscutiblement han d’estar cobertes. I això ha de permetre tant oferir una educació de qualitat com assegurar la igualtat d’oportunitats per a tots i cadascuns dels alumnes. De debò que aquestes retallades seguiran mantenint el dret a l’esmentada igualtat de tots per igual?

PUNT TROBADA MESTRES : Moltes gràcies Pep, ens ha agradat molt llegir els teus pensaments i les teves valoracions de l'educació de casa nostra d'avui i d'aquests darrers anys. Sabem que ets algú molt actiu i compromès amb la vida i que treballes sempre en molts projectes que portes a terme. Així doncs molta sort amb tots ells, MOLTES GRÀCIES PER TOT I FINS AVIAT !

6 comentaris:

  1. Anònim17/6/10

    M'apunto a això de la inversió econòmica... Que bo !!! Realment quan s'hi ha invertit!! Molt bé Pep

    ResponElimina
  2. Ramon Prat18/6/10

    Felicitats Pep, per l'entusiasme (totalment d'acord amb tu), per la implicació a l'escola i a la vida. I per les respostes totalment encertades.
    Un país que no inverteix en educació és un país que esdevindrà coix, i si ja hi anem imagina't!
    El mal és que es planifica l'escola des d'un despatx!

    ResponElimina
  3. Últimament, llegint opinions i cartes al director de diverses publicacions catalanes, veig, amb alegria, que arreu del territori es pensa el mateix... Llàstima que els que haurien de tenir en compte aquestes opinions es fan els sords...

    ResponElimina
  4. senga18/6/10

    ...d'acord, entusiasme per començar i després adonar-nos individualment del que fem i del que deixem de fer i no pas en el sentit de qui fa més activitats sinó en el sentit de qui té millor coneixament... i no pas en el sentit de fer carrera sinó en el sentir de saber de savi...

    ResponElimina
  5. Pep Bas18/6/10

    És tan fantàstica la frase: No diguis (o pensis, o esperis) què pot fer el país (o el món, o l'escola, o els amics...) per tu, sinó què pots fer-hi tu.
    Per exemple: Què us ha mogut a vosaltres (Roser Busquets, Eva Colom, Pep Basco) a tirar endavant aquest blog, si no la trempera, les ganes de caminar? La comoditat, el conformisme, la passivitat tampoc són aliats vostres. Com celebro trobar-vos (retrobar-vos!).
    Gràcies per l'oportunitat de deixar-nos (deixar-me) explicar. Ànims i endavant. Sóc sempre amb vosaltres. Petons a dojo.

    ResponElimina
  6. Roser Busquets19/6/10

    Gràcies a tu Pep, per parlar amb aquesta il·lusió que et caracteritza i que transmets a alumnes, companys i amics... FINS AVIAT CUIDA'T MOLT! Estem amb contacta!

    ResponElimina