dijous, 24 de juny del 2010

8. Montse Ros: Una mestra a CCOO i de secretària general de la Federació d'Ensenyament de Catalunya

Sóc mestra de l'escola pública, amb plaça a Terrassa. Ara tinc responsabilitats sindicals a CCOO, alhora que sóc secretària general de la Federació d'Ensenyament de Catalunya, tasca que és un honor per mi realitzar. Tantmateix també intento contribuir a què la gent que treballa a l'educació pugui viure millor, i a construir models educatius justos i esperançadors.
1. Per què et vas ficar en el món de l’educació?
Quan vaig acabar COU, el meu tutor em va renyar perquè volia estudiar magisteri; em va dir que jo tenia capacitat suficient per fer alguna cosa important, com ara ciències exactes. Em vaig enfadar molt, i li vaig dir que mentre aquest país considerés que els estudis i la feina de “mestre” era per gent poc capacitada, el país fracassaria. Ho pensava i ho penso, però no li vaig dir tota la veritat. M'hauria agradat estudiar biologia, sobretot bioquímica, però no m'ho podia permetre: havia de treballar algunes hores cada dia. Entre el magisteri i la biologia em va fer decidir la necessitat de guanyar diners més aviat.
2. Hi ha algun mestre, de la teva infantesa o joventut que recordes especialment? Estic agraïda als meus mestres, en vaig tenir de molt bons, però m'agradaria més aviat recordar els companys i les companyes dels què he après l'ofici. He tingut tanta sort! Vaig compartir primer amb la Maria Rosa, que em va ensenyar quasi tot el què s'ha de saber, i a estimar la canalla, i a tenir-hi atencions i detalls. L'Àngel, el Joan, el Jesús i la resta de companys del Ventalló em van ensenyar tant de l'organització escolar... L'Esperança, una psicopedagoga excepcional, la millor aproximació als problemes d'aprenentatge i de conducta, un pou de ciència. La Paquita, que no renyava quasi mai i sabia treure partit de l'alegria i del premi, com ningú. El Taja, la tutoria feta persona. La Rosa, el rigor en la preparació i la presentació de les activitats. Genial, la Lluïsa, amb ella vaig entendre l'educació infantil. Tants i tantes, que estaria escrivint tot el dia.
3. Quina tasca, experiència o activitat relacionada amb l’educació, recordes amb més afecte? Totes. Potser enyoro sobretot l'última època que vaig passar a l'Eusebi Cima, amb un alumnat que donava feina però tremendament agraït i afectuós, amb un grup de companys molt potent, amb un barri i unes famílies amb “personalitat”. Vam suar la cansalada, però em sembla que tots plegats vam rebre més del què hi vam posar. A vegades el tot és més que la suma de les parts, sembla màgia.
4. Qui és per tu, un bon model a imitar i un exemple a seguir per la seva bona educació? Per què? Des del punt de vista de l'honestedat i la claredat intel·lectual, m'agrada molt el pensament científic de Jorge Wagensberg. En el camp de l'educació admiro profundament la tasca de reflexió i compromís d'Ángel Pérez López, de la Universitat de Màlaga. Però, els actors de l'educació cívica que em semblen exemplars son la colla de vells sindicalistes de CCOO. Citaria l'Ángel Rozas, que ha mort recentment; el valor de la bona educació té com a màxima expressió la capacitat de construcció de societats solidàries. Aquests homes creien en el valor del coneixement i el valor de la solidaritat per construir benestar i justícia.
5. Què canviaries o afegiries per millorar el sistema educatiu de casa nostra? Em sembla que és indispensable revisar les relacions escola-comunitat, en tots els nivells, des de l'entorn de l'escola a les grans institucions socials. Tenim un dèficit de pensament compartit, i per això busco el diàleg amb la comunitat com a primera acció. Començaria per repensar l'educació de 0 a tres anys, i l'educació professional. Definir els límits de l'educació 3-16 ens ajudaria a repensar-ne els continguts, i la reformulació dels continguts a modificar organitzacions i el canvi de les organitzacions, a redibuixar els espais.
6. Vols compartir amb nosaltres alguna anècdota divertida relacionada amb l’educació que t’hagi passat? El primer dia que vaig fer pràctiques, quan feia magisteri, la mestra va posar un examen a una classe de segon de primària. Em va demanar que el corregís. Hi havia una pregunta que deia ¿De dónde se saca la mantequilla?, i un nen va contestar: De una flor que se llama Tulipán. Va ser premonitori! M'he passat la vida pensant que la publicitat em feia competència deslleial i desfeia tota la feina de l'escola.
7. Per acabar, ens podries regalar un nou suggeriment per l’espai del bloc: “365 propostes de millora per l’educació”? Posar-hi una cançó del Lluís Llach que es diu Tinc un clavell per tu. Explica com dóna un clavell, i la seva estimació, i tot, a una persona, i després li diu: Au, vinga, amunt i amunt! Obre els teus ulls i amunt! Puja a la barca, amb el teu bagatge, i recorda que la vida és teva! Em sembla que és això educar.
PUNT TROBADA MESTRES : Moltes gràcies Montse per la teva resposta. Ja sabem que, com tots els mestres, ara mateix deus estar molt enfeinada, i més amb les que ens cauen. Ens ha agradat molt que compartissis amb nosaltres unes vivències tant personals i t''agraim de tot cor la teva participació al bloc. Fins aviat !

1 comentari:

  1. Marta24/6/10

    BONA la cançó i la mantequilla de tulipan...

    ResponElimina