Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Opinió. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Opinió. Mostrar tots els missatges

dijous, 27 de gener del 2011

TRASLLAT

La primavera del curs passat la Roser, l'Eva, en Pep i l'Agnès ens vam reunir per muntar el bloc Punt Trobada Mestres.
La idea d'aquest blog va néixer fruit de parlar i parlar amb companys de professió, que cerquen un lloc on poder expressar pensaments i on trobar un punt més cohesionat com a col·lectiu.
En aquells moments hi havia molta crispació per les retallades que es van realitzar als mestres i també als nostres alumnes. 
A partir d'aquí vam començar a gestionar el bloc http://puntrobadamestres.blogspot.com/ , que encara no te un any, i hi vam anar afegint seccions que ens semblaven d'interès. Com un concurs de propostes de millora per l'actualitat educativa, un recull d'opinió dels mestres que ens seguiu, un recull d'enllaços, un altre de titulars d'educació... I també un d'entrevistes que ens va permetre parlar amb mestres i també amb persones com Salvador Cardús, Quim Vila, Joan Pera o en Carles Capdevila.
Quan en Carles va començar a gestionar la idea de muntar un diari vam estar valorant la possibilitat de portar-hi un bloc, ja que pensem que hi ha obert una secció de trobada per l'educació que comparteix molt amb nosaltres la filosofia d'aquest Punt Trobada Mestres. I la comparteix tant que fins i tot coincidim amb el nom i per això dins el diari Ara passarem a dir-nos PUNT TROBADA EDUCADORS. Títol que ens permetrà englobar no només mestres, sinó també altres professionals que treballen per l'educació que vulgueu col·laborar amb nosaltres.
A partir d'ara no tancarem aquest bloc ja que hi tenim molt material que pensem que ha de continuar en xarxa, però les noves informacions, entrevistes i les noves propostes les podreu llegir a http://mestres.ara.cat/puntdetrobadaeducadors/ on ens hi anirem traslladant al llarg dels pròxims dies. Continuarem portant el facebook i el tuwiter com a Puntrobadamestres i la nostra adreça de contacta continuarà essent puntrobadamestres@gmail.com On ja sabeu que ens podeu enviar tot allò que volgueu que hi pengem.

PUNT TROBADA MESTRES : Moltes i moltes gràcies pel temps compartit esperem compartir amb vosaltres les noves propostes d'educació en el nou espai. Ens despedim la Roser, l'Eva, en Pep i l'Agnès FINS ARA !

dijous, 20 de gener del 2011

TANCANT UNA ETAPA PER OBRIR-NE UNA ALTRE

Trobar un final adequat és una tasca aclaparadora. Un bon final per tota aquesta història hauria d’incloure algun moment emotiu, una bona reflexió sobre l’educació, potser una cita d'algun autor, un afermament en la meva convicció de ser mestra, un gràcies de tot cor.
     També crec que un bon final hauria de tenir molts bons principis. Això sí: els meus “bons principis” són senzills: la primera abraçada de l’E., la primera vegada que la S. em va demanar un llibre, la primera vegada que vaig sentir “senyo!!!” pel carrer, la primera vegada que el M. va saber dir “llenyataire”, la primera vegada que la D. es va atrevir i em va dir que no ho entenia, la primera vegada que vaig sentir llegir l’A., la primera vegada que el V. em va cantar una cançó, la primera vegada que els nens de sisè van entrar a la classe per demanar-nos l’adreça del bloc, la primera vegada que vaig fer classe... Són principis senzills perquè de vegades la vida és així de senzilla i només ens cal això per preferir els dilluns als divendres.
I vindran més: així ho espero. Espero que la vida em porti a molts més principis: principis per construir, per seguir endavant, per mantenir aquesta curiositat innata – perquè un mestre, abans de ser mestre, és eternament (i necessàriament) alumne. I espero continuar, com ara, intentant entendre de què és capaç cada persona (qualsevol persona), què és que fa que vibri de motivació. Perquè com diu Ken Robinson en el seu meravellós llibre L’Element, “el fet és que, donats els reptes a què ens enfrontem, l’educació no necessita que la reformin: necessita que la transformin. I la clau per a aquesta transformació no és estandarditzar-la, sinó personalitzar-la: descobrir els talents individuals de cada nen, posar-los en un entorn on vulguin aprendre i puguin descobrir de forma natural la seva passió”.
 Vull entendre, llegir, investigar, practicar, atrevir-me i provar, obrir noves portes, seguir endavant, compartir, conèixer, començar, aprendre’n. Aquesta és la meva perspectiva de futur: vull ser millor i ser jo alhora... i ara per ara només conec un camí per fer totes aquestes coses: ser mestra. És el meu entorn: aquí és on vull aprendre.
  Ara, immersa en l’estranyesa dels dilluns sense escola, el camí que deixo sota els meus peus em fa pensar, sobretot, en les persones (mestres, alumnes, pares i altres) que m’han acompanyat, m’han ensenyat i han confiat en mi cada dia. Que no són només les 20 històries que donen títol a aquesta memòria, en són moltes més, perquè el 2.0, les connexions que s’han establert i s’estableixen, les ha fet créixer tan exponencialment que no sabria comptar-les.
            Potser perquè hi ha connexions difícils d’explicar, i aquesta ho és... Només em queda dir: gràcies de tot cor.
ENVIAT PER : Míryam Ml  

dilluns, 10 de gener del 2011

Irene Rigau, consellera d’Ensenyament, entrevista a RAC1

Irene Rigau, la nova consellera del ara Departament d'Ensenyament ha estat entrevistada a Rac 1 i ha parlat entre altres temes:
  • Programa d'ordinadors 1 x 1
  • La LEC
  • Autonomia de centres
  • La immersió lingüística
  • Gestió econòmica
  • Calendari escolar
  • ...
*Cliqueu el títol de la noticia per anar a l'enllaç a RAC 1 i escoltar-ho.

dijous, 23 de desembre del 2010

La llengua, un instrument polític que ja ve de lluny.

En aquest article, em sembla que s'explica de manera clara perquè i com s'ha trinxat l'estatut
i ens ha portat al delicat moment actual, cada vegada menys democràtic.
Es preocupant que tot just posant en evidència els detalls de la sentència, siguin els primers a rebre els alumnes de les nostres escoles qüestionant quina llengua hem de fer servir.
Hem d'estar alerta perquè sembla que anirant sortint noves sentències per anar-nos restringint llibertats democràtiques i en definitiva la nostra cultura.

*Clica al títol per anar a l'enllaç on podeu llegir aquest article.

dilluns, 13 de desembre del 2010

EDUCAR PER PUNCET !!!

Redes 49: Educar para fabricar ciudadanos
Ens ha semblat d'interès compartir amb els mestres que ens seguiu aquest vídeo que dona una visió de l'educació actual

Cliqueu al títol per veure-ho al enllaç
http://www.redesparalaciencia.com/1784/redes/2009/redes-49-educar-para-fabricar-ciudadanos

dimecres, 17 de novembre del 2010

BARRACONS ESCOLA SA FORCANERA !

Malgrat tenir el compromís del Conseller Maragall i altres de que aquest any s´aprovaria la construcció de la nova escola no ha estat així i estem molt decepcionats...

Ja portem 6 anys en barracons!!!

Necessitem la vostra ajuda per fer el màxim ressò possible i ens ajudaria molt que pengéssiu comentaris fent referència a l´escola al mur dels Matins de TV3,  de Catalunya Ràdio i/o en aquest bloc mateix. *Cliqueu al títol per llegir-ne més al diari el Punt.


COMENCEN LES MOBILITZACIONS!!!!!! JA N'HI HA PROU QUE ENS PRENGUIN EL PÈL!!!!



PUNT TROBADA : Enviat per La Montse Feliu Vila

dijous, 4 de novembre del 2010

Aquests són els que hi ha. Resposta al Sr Josep Huguet.

Ben curiós l’article del Sr Josep Huguet, Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, no només per les seves declaracions, sinó pel fet que en sigui ell, l’autor. Resulta interessant que el Sr Huguet faci un discurs més propi del Conseller d’Educació, el Sr Ernest Maragall, el qual ja ens té acostumats a parlar de les “bondats” i els èxits que ha aconseguit l’educació en aquest país gràcies, és clar, a la seva gestió. Vull ser ben pensada i creure que el sr Huguet no va caure en el detall que els docents de primària i secundària també llegim les seves declaracions perquè, en cas contrari, demostra el seu desconeixement sobre la situació de l’acollida als ensenyaments d’aquests nivells.
D’un cert temps ençà, assistim a un atac fulminant a tot allò relacionat amb la llengua catalana i l’acollida (com la Llei d’acollida, per exemple). En el cas de les mesures relacionades amb l’acollida dels nouvinguts, el pressupost s’ha vist retallat en un 60%, fet que ha aprofitat el Departament d’Educació per, entre d’altres coses, planificar la recol·locació i la supressió d’uns 1.500 docents en relació al professorat d’aula d’acollida i de la coordinació i assessoria LIC (Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social) de tot Catalunya. Així, les aules d’acollida on s’hi ensenya llengua i cultura catalanes, ciències socials i naturals, matemàtiques, on , a més, s’intenta que l’alumnat nouvingut sigui ben acollit, adquireixi un nivell acadèmic el més semblant possible al del sistema educatiu català i serveixi de punt de trobada entre aquest alumnat, les seves famílies, el centre i la resta de la societat (el barri, els ens locals, les associacions, etc.) rep un cop de gràcia indubtable. I qui ha estat l’artífex d’aquestes mesures? La resposta cau pel seu propi pes.
Gràcies a aquesta situació, els professionals de l’acollida veiem, amb desesperació, com els nostres esforços se’n van en orris. Anys d’esforços per a res. Aquesta retallada dóna com a resultat, per exemple, que una nena nouvinguda d’origen filipí, que només parla tagal, passi nou hores a l’aula d’acollida en lloc de les divuit que li tocarien per norma general, tenint en compte les seves característiques personals i acadèmiques. La resta d’hores (és a dir, el 50%!) les fa a l’aula ordinària. Sap el sr Huguet o el sr Maragall el que suposa per a aquesta noia escoltar una classe de tecnologia en català amb un mínim de trenta companys més? Sap l’ansietat i l’angoixa, fruïts de la falta de comunicació i l’obtenció d’uns resultats acadèmics baixos, que suporta aquesta xicota? Ajuda aquesta situació a què s’integri i faci seu el país?
En resum, crec que el sr Huguet hauria de passar-se per les aules d’acollida catalanes i parlar amb els docents, l’alumnat i les seves famílies abans de fer segons quines declaracions. Una persona, en el seu càrrec, ho hauria de fer i no fer servir expressions més pròpies de l’anterior campanya electoral del PSOE.

ENVIAT PER : Aouatif Stitou

dimarts, 2 de novembre del 2010

CCOO i Àngel Garcia

Qui diu que els centres educatius no poden fer un horari diferent a l’establert amb caràcter general?

http://conc.ccoo.cat/ensenyament/actualitat/jornada_continuada.pdf

CCOO valora negativament el projecte d’ordre d’adaptació del procediment disciplinari dels centres educatius públics, perquè distorsionarà la dinàmica educativa i judicialitzarà els centres, i demana la seva retirada.

http://conc.ccoo.cat/ensenyament/arxius/procedimentdisciplinari08102010.pdf

Enviat per : Àngel Garcia

dilluns, 1 de novembre del 2010

DINERS I CONCIÈNCIA

Per la seva importància directa en l'educació dels nostres fills i filles he cregut convenient publicar-ho a la pàgina principal del blog i no a la secció de vídeos. És una hora de discurs, un monòleg molt enriquidor que desvetlla consciències. Preneu-vos el vostre temps i escolteu-lo realment la vostra consciència reaccionarà


dilluns, 25 d’octubre del 2010

Carta oberta de l'exdirector d'un Institut públic al Conseller d'Educació.

A L'ATENCIÓ DE L'HONORABLE CONSELLER D'EDUCACIÓ I EL SEU EQUIP DE SECRETARIA. BENVOLGUTS SENYORS, Vaig rebre, ahir, la vostra resposta a la carta oberta que vaig trametre al Conseller divendres passat i, com que constato que no s’han entès algunes coses, voldria fer-vos tres consideracions amb ànim d’aclarir i, també, de construir. Vull dir, per endavant, però, que el contingut i el to de la vostra resposta són un senyal flagrant del que passa en aquest Departament: hi ha una llunyania absoluta entre el vostre discurs i la realitat. I em preocupa de debò. Si no, no m’hauria molestat a opinar i, encara menys, a contestar la vostra resposta. Em sembla que és bo que admeteu que us cal escoltar veus crítiques per situar-vos. I més quan aquestes veus opinen des de la primera línia de foc, ho fan amb sentiment i amb sinceritat i des del respecte.
A veure si sóc capaç d’expressar amb encert el que hauria de quedar clar.
CONSIDERACIÓ 1: Educat 1x1 ha tingut molt d’èxit entre els instituts. Evidentment. Només faltaria ! La premsa s’omple d’ordinadors portàtils i pissarres digitals i les direccions dels centres, un cop més, pensem que no podem deixar escapar unes dotacions i un avenç metodològic que, malgrat moltes incerteses, suposa un pas endavant de modernització dels equipaments i, a més, sabem que els estudiants ho valoraran positivament, d’entrada. El problema no és aquest sinó el COM s’ha fet i COM temem que es farà. A hores d’ara, us diré com està el tema als instituts: no se sap si hi haurà dotació per a tothom que ho ha demanat, no s’han escollit llibres de text en paper i s’ha explicat a les famílies que potser començarem el curs amb fotocòpies, el professorat ha de posar el seu propi ordinador per anar a l’aula , els centres hem fet llargs debats sobre COM s’utilitzarà aquesta nova eina i tot el que comporta ( tant des d’un punt de vista pedagògic com funcional i organitzatiu) i la formació es farà un cop tinguem el curs iniciat... M’hauria agradat que haguéssiu pogut assistir, des d’un racó, a la reunió que es va organitzar a Girona per explicar-nos com es farien les coses. Estic convençut que no l’hauríeu aprovada de cap de les maneres...
Al meu institut vaig reunir el claustre al mes de març per convèncer-lo que, malgrat les reticències, les pors i la poca fiabilitat del Departament, calia que ens hi apuntéssim, senzillament per no perdre l’oportunitat i per no marcar una diferència amb els altres instituts de la població i del territori. Vaig aconseguir aprovar la proposta de presentar la sol•licitud per assentiment, fent ús de la meva autoritat moral que, al capdavall, és l’única que pot funcionar en un centre públic. Aquesta és la realitat... Vaig haver de defensar jo mateix una proposta MAL FETA que venia del Departament, com he fet tantes vegades i que, per a nosaltres, per exemple, suposava incorporar un element no previst a nostra pròpia línia de digitalització de les aules que havíem iniciat el curs 2004-2005 amb la creació del Campus Virtual del centre i la instal•lació progressiva 
(amb diners de l’AMPA i la donació d’una família!) d’un ordinador i un projector a cada aula, fet que em sembla que podem coincidir que seria previ a l’1x1. I em pregunto... els instituts que no han fet això i que al setembre volen començar amb els llibres digitals, com s’ho faran ?
Si considereu que l’èxit numèric d’instituts apuntats és l’èxit de la proposta, em sap greu dir-ho però us enganyeu de totes totes. Inicieu el curs vinent i parleu amb els docents i amb els pares... Tot i que, és clar, els centres pararem els cops –com sempre- amb fotocòpies i amb el material que tenim. I la formació ? Perdoneu que us digui que una iniciativa d’aquesta transcendència només pot fer-se bé si la formació s’ha fet prèviament ( i el mateix dic –i amb més urgència- pel que fa a la implementació dels currículums actuals, per competències). Les presses, en aquests casos, dificultaran l’execució i potser malmetran les bondats que tenen i que conec i comparteixo absolutament...
CONSIDERACIÓ 2: No puc acceptar lliçons sobre què ha de fer o dir i què no ha de fer o dir un “servidor públic docent”. Afortunadament, tinc molt clar el fonament ètic en què se sustenta la meva feina i la meva condició de funcionari públic. En tot cas, si voleu donar-me’n, cal que parleu primer amb els inspectors que em coneixen, amb els meus alumnes i exalumnes i amb els pares i mares del centre que he dirigit. Després podreu opinar. Mentrestant la vostra obligació és escoltar una opinió sincera que no persegueix cap altre interès que la reflexió crítica, però constructiva, de la situació que vivim. No us enganyeu, si us plau. La situació dels centres i l’opinió generalitzada dels i de les docents va en la línia del que jo us he comentat. El desencís és alt, creixent i preocupant. Si us en voleu convèncer, feu una enquesta de satisfacció entre el personal docent o, si voleu, envieu la meva carta a les direccions de les escoles i els instituts del país i demaneu-los que es posicionin. Ahir, en llegir la vostra resposta, vaig pensar que potser ho havia d’haver fet jo... 
CONSIDERACIÓ 3: Jo només tinc interès en què les coses canviïn i vagin millor. M’estimo aquesta feina, l’educació i el país i per això estic amoïnat. No poso en dubte la dedicació del Conseller ni del seu equip i parlo, sempre, des del respecte. Només afirmo ( i puc posar els exemples fefaents que facin falta) que s’està caminant a un ritme i d’una manera que està deixant molta gent a la cuneta, que ha augmentat el desànim perquè el dia a dia dels centres és molt i molt complex i que el tarannà de la Conselleria, lluny d’ajudar, entorpeix. Això m’ha preocupat aquests darrers anys i em segueix preocupant ara. Em sento amb el deute moral de dir-ho clarament i sense embuts com potser no es pot dir (per educació o per protocol) quan el Conseller visita els centres educatius. De totes maneres mai no me n’he amagat de dir-ho i d’expressar públicament aquesta preocupació. Vaig fer-ho recentment al Secretari General de Polítiques Educatives del Departament, Sr. Francesc Colomé quan se’ns va convocar per parlar sobre la LEC en el procés de redacció o bé al Director General d’Educació Bàsica i Batxillerat, Sr. Jaume Graells, quan ens va convocar als directors de centres PAC a fi d’explicar-nos una proposta referent al personal a final del curs 09-10. Em sembla que des del respecte, però també des del coneixement, es pot ser clar, transparent i, si convé, crític.
Evidentment que, en aquest món, tot és opinable i potser les meves afirmacions poden admetre matisos, però us asseguro que el contingut de fons surt d’una reflexió molt profunda i sincera feta amb mi mateix i amb desenes de persones amb qui em relaciono, tant del meu centre com d’altres en què he anat a fer assessoraments o cursos. Feu-ne el que cregueu oportú. No demano res més. Però em reafirmo en tot el que dic i estic disposat a donar-ne les explicacions i aclariments que calgui i on calgui.
Atentament,

LA RESPOSTA DE LA CONSELLERIA

Benvolgut,Li comuniquem que el conseller ha llegit el seu escrit en el que li fa diverses reflexions sobre l’educació, i li agreix el temps que hi ha dedicat en fer-li arribar, tot i que no comparteix la seva opinió.De totes les seves paraules i resumint en agradaria aclarir-li, respecte al projecte EDUCAT 1x1, que tan poc li ha agradat, que, d’ençà que vam engegar aquest Projecte, més de la meitat dels centres d’ensenyament secundari de Catalunya s’hi han afegit voluntàriament, la qual cosa indica que es tracta d’un Projecte ben valorat entre els i les docents i la comunitat educativa i -per tot allò que constatem- especialment apreciat pel mateix alumnat. El Projecte eduCAT1x1 és l’inici d’una nova concepció de l’educació del segle XXI que combina: a) tecnologies digitals per a alumnat i docents; b) connectivitat a les aules; c) continguts educatius digitals, i d) formació del professorat.

Pel que fa a les seves paraules respecte a la desconeixença de la realitat dels centres, i la   esconfiança dels mestres i professors vers el Departament i a aquest conseller, us voldríem dir que només pel fet de repetir-les sense cap evidència fefaent, feu que esdevinguin encara menys certes i més buides de raons, sobretot si qui les llança és un servidor públic docent. Només aclarir-li que durant tot el temps que porta aquest conseller en el seu càrrec ha visitat més d’un centenar de centres cada any, i en cada una d’aquestes visites ha mantingut reunions amb els mestres/ professors i representants de pares i mares d’aquests centres, els quals l’han informat detalladament de la situació que tenien i per tant, al contrari del que vostè diu si que està al cas de la realitat als centres, tant ell com tot el seu l’equip que treballa al servei de l’educació d’aquest país.
Atentament,Generalitat de Catalunya,Departament d'Educació,Secretaria del Conseller

ENVIAT PER :  Albert Bayot

divendres, 22 d’octubre del 2010

Reflexió d'actualitat educativa

Ara potser faci una pregunta tonta: Per a quan una col.legi de mestres, un lloc on colegiar-nos i anar tots a la una, pública, privada i concertada?.

Quan un col.lectiu tan gran ens podrem unir i treballar per la millora de l'educació i la millora personal? Quantes coses podríem fer des d'aquell espai ? i ens tindrien en compte. Els sindicats cada vegada ens representen pitjor, em sembla, i des d'un Col.legi treballaríem per allò que és nostre: l'educació, com volem educar, quins mètodes volem emprar. Nosaltres som els que en sabem d'educació i hem de tenir veu i vot en els canvis que ens imposen sense tenir-nos en compte.



Enviat per : La Tere B. Bonnin

dilluns, 18 d’octubre del 2010

CARTA D'UNA MARE !

Ana García Santos Generalitat Cat.,Dep. d'Ed, DireccióGeneral d'Atenció a la ComunitatEducativa, Sra.IsabelDarder, Barcelona 26 Juliol 2010
 Benvolguda Sra. Darder, Fa pocs dies vaig rebre, a través de l'AMPA de l'escola on estudien els meus fills, un escrit vostre en què expliqueu a les mares i als pares els motius del canvi de calendari i, més concretament, de l'eliminació de les dues setmanes d'horari intensiu el mes de juny. Us he de dir que la carta em va disgustar profundament, tant és així que em veig obligada a contestar-vos-la. Hi ha molts punts del vostre escrit amb què no estic d'acord i, en general, amb la política educativa que està duent a terme el vostre Departament, deixeu-me'ls enumerar i desenvolupar-los: 
Primer : Afirmeu que heu consultat diversos sectors de la comunitat educativa. Heu pensat realment en el que és millor per als nens? La FaPaC ens va fer arribar un escrit a les mares i pares d'alumnes un escrit on informava que havia sol·licitat l'eliminació de la jornada matinal del mes de juny. Com a mare treballadora aquestes dues setmanes em provoquen un maldecap, és cert, però abans de posicionar-me m'he encarregat de parlar amb mestres per tal que m'expliquessin les raons d'aquest horari i és ben simple: amb la calor que fa al mes de juny, als nens els és impossible mantenir la concentració tanta estona. Em sembla una raó de pes. ¿Heu consultat amb els mestres, ELS VOSTRES TREBALLADORS al cap i a la fi,  o potser heu consultat metges abans d'arribar a la conclusió de que les demandes de les mares i pares dels alumnes, demandes que no responen a una altra raó que la de la conciliació laboral, són les millors? Jo us puc aportar un estudi1 sobre els efectes de la calor sobre el rendiment mental en adults. Si tenim en compte que parlem de nens i hi afegim la xafogor que fa que la sensació de calor s'agreugi, tenim ben clarament classes amb nens excitables i mestres estressats. Dubto de la qualitat de l'aprenentatge en aquestes condicions. El meu parer és que us equivoqueu si penseu que el nou calendari i, sobre tot, l'eliminació de la jornada matinal, va a favor dels interessos dels nostres fills. 
Segon : El vostre escrit fa pensar que penseu que aquestes 20 hores lectives que poseu de més són decisives per a l'èxit escolar dels nostres fills. ¿Fins i tot quan són hores en què a les classes s'acostuma a estar a més de 30º? Ja fa quatre anys que vàreu implantar la sisena hora, la qual cosa va ampliar l'horari lectiu dels nens unes 175 hores; ara l'amplieu 20 hores més. Els resultats, segons els informes del Instituto de Evaluación al seu informe de resultats del 2009 sobre 4t de primària2, són que Catalunya, bo i aquestes 175 hores addicionals, està justet a la mitjana espanyola, per sota de comunitats com Astúries, La Rioja, Castilla León, Madrid, Aragó... ¿De debò creieu que, amb aquestes 20 hores lectives addicionals, a més de 30º a les aules, els nens rendiran prou com per millorar aquests resultats?  
Tercer i més important : El que necessita la nostra societat, una de les coses que REALMENT necessita, és el foment del respecte envers el professorat. ¿Com voleu aconseguir-ho, si és que us ho heu plantejat alguna vegada, si envieu a les famílies, que posen els seus fills en mans d'aquests professionals, cartes com les que hem rebut aquest curs de part vostra? Els mestres i professors, I TAMBÉ ELS NOSTRES FILLS, NECESSITEN que, des del Departament d'Educació, recolzeu els professionals de l'educació, els investiu d'autoritat i els doneu eines disciplinàries que permetin defensar la seva autoritat com a transmissors de coneixement i com a formadors i educadors a qui lliurem els nostres fills dia rere dia. Deixeu-me si us plau que us exposi els fragments de la vostra carta on reflectiu un menyspreu envers els mestres que és digne de la indignació de tota la comunitat educativa: 
1.La vostra afirmació  de que la decisió de l'horari matinal “sovint responia a peticions que no havien estat consensuades al consell escolar” em transmet que esteu desconfiant de la professionalitat dels equips directius i dels representants dels mestres dels consells escolars.
2.Quan afirmeu que les sol·licituds d'horari matinal al juny eren presentades habitualment per “les escoles públiques i, en menys casos, les de titularitat privada, fet que ha estat percebut per les famílies com un element discriminatori”, tinc la sensació de que penseu que, comparant una opció amb l'altra, és l'escola de titularitat privada el model a seguir. M'agradaria saber per què. Jo no em sento discriminada. Vaig escollir l'escola pública per als meus fills perquè hi crec i crec en els professionals que hi treballen i vaig escollir-la amb totes les conseqüències. Fins ara no m'han decebut i segueixo pensant que són uns grans professionals. Deixeu si us plau que us esmenti la vostra (m'agradaria sentir-la meva, però malauradament no puc) Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació, Article 93.1: “Les administracions han de garantir que els centres públics dels quals són titulars siguin referent de qualitat educativa i d'assoliment dels objectius d'excel·lència i d'equitat que aquesta llei determina”. Vos, l'administració de l'educació per excel·lència, amb la carta que ens heu enviat a les mares i pares esteu incomplint aquest article fent que l'escola pública hagi d'emmirallar-se en la de titularitat privada i no a l'inrevés.
3.“El que sí resulta incontrovertible és que la jornada continuada treu hores de formació a l'alumnat”. D'on les treu, si fa quatre anys vàreu implantar la sisena hora? La realitat és que els nens tenen un superàvit d'hores lectives des de fa quatre anys i només cal comparar les (per llei) 1050 hores lectives catalanes amb les 800 hores de mitjana europea.
4.“[La jornada continuada] genera tensions innecessàries entre aquestes [les famílies] i els centres educatius”. El fet de la jornada continuada és un fet assumit per les famílies, com ho són els dies de lliure elecció, les vacances de Nadal que duren dues setmanes, la Setmana Santa de 8 dies, els ponts, etc. Si us plau que això no us doni idees que no us vull donar de cap de les maneres. És ara quan començarà a haver tensions si a alguna escola, degut a “situacions excepcionals” se li atorga la jornada continuada perquè ara sí que hi haurà greuges comparatius entre escoles públiques.
5.“Aquesta discrepància no hauria de comportar accions que disminueixin la qualitat del servei educatiu i perjudiquin els infants”. Francament, crec que no entenc aquesta frase. De segur que no voleu dir que existeix la possibilitat de que el personal docent de les escoles actuï conscientment de manera que disminueixi la qualitat del servei educatiu i perjudiqui els infants. Bo i que la frase no la puc entendre-la de cap altra manera, espero anar errada; en cas contrari, suposaria un dels més roïns atacs que podeu fer contra els vostres treballadors.
6.“Per tot això, les colònies i les sortides escolars -cap professional de l'educació no dubta dels beneficis pedagògics i de la qualitat educativa que tenen- no haurien d'esdevenir una moneda de canvi, una forma de pressió per intentar imposar una opinió que, tot i que és respectable, no és compartida per tota la comunitat educativa.” Amb aquesta frase només puc entendre que etiqueteu el personal docent de les escoles com a xantatgistes. Si ho són, denuncieu-los per lo penal. Si no ho són, no els acuseu públicament com ho esteu fent perquè és lleig i els esteu criminalitzant.
7.“No hem d'oblidar que l'objectiu de tots els estaments que integren aquesta comunitat ha de ser mantenir una bona imatge de l'escola pública i prestar el servei educatiu als infants en les millors condicions possibles”. Si comencés a enumerar totes les retallades que esteu duent a terme i que perjudiquen seriosament alguns dels serveis més importants de l'escola pública, com és l'aula d'acollida o com és l'atenció als alumnes amb necessitats educatives (o no) especials, m'allargaria massa. Aparqueu si us plau les pissarres digitals i els programes 1x1 amb ordinadors de 10' i sense tenir clars els materials amb què es treballaran fins que tingueu els diners necessaris i invertiu en recursos que realment contribueixin a la qualitat de l'ensenyament. Al Departament d'Educació us proposo que doneu exemple amb decisions degudament meditades recolzades pels professionals de l'educació, amb una millor formació universitària del professorat, amb una formació continuada millor dissenyada, amb cursos periòdics obligatoris d'actualització pedagògica, d'informàtica i de llengües estrangeres (de ben segur que, si els cursos són de qualitat, seran benvinguts per mestres i professors) i, si us plau teniu-ho en compte perquè és bàsic, amb un respecte exquisit envers la feina del personal docent.
 La política que està  duent a terme darrerament el Departament d'Educació em fa pensar en el  “mobbing”, fenomen que darrerament s'està fent tristament conegut. El personal docent se sent profundament menyspreat i la vostra carta només pot corroborar que aquesta sensació té una base sòlida. 
Deixeu que si us plau us dirigeixi un cop més a la vostra Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació i fixeu-vos en l'Article 2.2.e que esteu violant amb la vostra carta. Crec que, i si us plau corregiu-me si vaig errada, tot eliminant la jornada continuada del mes de juny, també esteu incomplint l'article 54.4. Altrament aquestes mateixes hores haurien de sortir en forma de reducció dels dies lectius o digueu vos mateixa com. 
Abans de donar aquesta carta per acabada, deixeu-me fer-vos partícip d'una reflexió: en la vostra anterior carta (ho sento, no va datada, però és d'aquest curs passat 2009-2010), vàreu dir vos mateixa: “per una vegada és l'educació qui pren la iniciativa i proposa un canvi modest a la societat amb objectius estrictament educatius.” Crec que aquest tipus de mesures, és a dir, la implantació de la sisena hora i l'eliminació de la jornada matinal el mes de juny adapta l'horari escolar cada cop més a l'horari laboral de les mares i pares. 
Com a conclusió proposo que, en lloc de posar-vos els vostres treballadors en contra (ells són, al cap i a la fi, els que tenen la veu l'experiència i la saviesa que aquesta representa), feu pedagogia i mireu d'inculcar a la societat tots els valors humans i de coneixement que el personal docent hauria de representar i que, ben al contrari, malauradament només rep crítiques, fins i tot d'aquells que els haurien de defensar. Amb la vostra carta també heu incomplet l'article 106.1 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació: “L'Administració educativa ha de vetllar perquè el professorat rebi el tracte, la consideració i el respecte que li corresponen d'acord amb la importància social de la tasca que fa.” Compliu la llei que es va publicar tot just fa un any. Si no ho feu des del Departament, qui se sentirà obligat? 
Si el que voleu realment és millorar el sistema educatiu, us suggereixo unes quantes pàgines web (em permeto la llibertat perquè espero vivament que no esteu fent el que feu tot coneixent-les) que us poden ser d'interès:
Perdoneu la llargària del meu escrit, però el tema s'ho val. 
Cordialment, Ana García Santos, Sòcia i col·laboradora de l'AMPA de l'Escola Josep Mª Jujol de Barcelona
Mare de dos nens en edat escolar (10 i 6 anys)


ENVIAT PER : Rosa Recio de C.C.O.O. i diversos mestres que ens seguiu al bloc. Des del bloc hem valorat que valia la pena penjar-la malgrat la llargària d'aquesta. Val la pena conèixer la visió dels pares que està més a prop de la nostra del que alguns ens volen fer creure ! MOLTES GRÀCIES A AQUESTA MARE PER DEDICAR EL SEU TEMPS A REFLEXIONAR SOBRE L'EDUCACIÓ!

dimecres, 13 d’octubre del 2010

Representació de la vaga el 19S

D'un total de la mostra d'uns 1427,25 professors/es, han seguit la vaga 311,5 persones que representa el 21,82 % del total.No han seguit la vaga 1.109,75 persones, o sigui el 77,75 % del total.

Per nivells, a Infantil i Primària la participació a la vaga és d'un 20,13 % i a Secundària d'un 25,15 %.



Enviat per : Rosa Recio, Sindicat d'Ensenyament de C.C.O.O. D'Osona

dimarts, 12 d’octubre del 2010

Taller escriptura: estimular els nens a llegir



Quinzenalment els dimarts, l'escriptora Núria Esponellà col·labora al programa Tot és possible de l'Elisenda Camps fent una secció que es diu LA CUINA DE L'ESCRIPTURA. Us recomanem que l'escolteu. Degut a l'horari us la podeu baixar anant a Rac1. En la seva secció fa recomanacions pels que us agrada escriure i un concurs, alhora que fa unes molt bones recomanacions per tal que els nostres infants millorin el seu hàbit de lectura i d'escriptura.

dilluns, 11 d’octubre del 2010

TOT I QUE...

Senyor Maragall,
Des de petita ho he tingut clar. Volia ser mestra, i de música. Vaig tenir unes mestres de música meravelloses i gràcies a elles, segurament, ara sóc mestra. És una feina que m'entusiasma, m'emociona, em fa estar en constant aprenentatge, és creativa. En definitiva, estimo la meva feina i tot el que comporta.
Tot i que sigui complexa, tot i que haver fet un curs d'interina no m'hagi servit de res, tot i que el Departament faci i desfaci al seu gust, tot i les contínues reformes que ens fan caminar com els crancs, cap enrere.
Tot i que la meva feina no es quedi només en fer classes sino en fer mil reunions de cicle, claustres, coordinacions, fer el festival de nadal i fi de curs, documentar-me, programar tot un curs a principis de setembre perquè a infantil no hi ha res. o estar una setmana fent de suport de primària a Reus, tres setmanes de tutora de P3 a Cambrils (sense haver estat formada per a fer-ho) i un mes d'itinerant a una zer.
Tot i que hagi de fer de psicòloga, o de mama amb els nens carents d'afecte, o intentar donar classes a grups de 27 nens i sense cap mestra de suport i en classes minúscules i treballar continguts motivadors com la dansa. O donar classes a diferents nivells i conéixer noms, cognoms, característiques de tots els nens i motivar-los per a que no hi hagi fracàs escolar.
Tot i així senyor Maragall, estimo la meva feina i la seva mala gestió no farà que canviï. Jo estic molt orgullosa de tots els mestres que dia a dia aixequem l'escola, tot i les adversitats.
Només una pregunta... a vosté li agrada tant la seva feina com els mestres estimem la nostra? Reflexione'm-hi, siusplau. Reflexione'm-hi.

ENVIAT PER : Arianna Ciurana

dimecres, 6 d’octubre del 2010

UN TOC D'HUMOR per dir no al tancament de l'escola...!!!

Aquest matí, per sorpresa dels veïns de Saldes i turistes, el Pedraforca ha aparegut amb aquesta enorme pancarta penjada entre els dos pollegons. Ningú s'en sabia avindre de qui i com ha pogut penjar una pancarta d'aquest tamany. Las autoritats han enviat al experts per provar de treure-la, dons la zona és parc natural i està prohibit alterar el paisatge. Agents forestals, bombers i mossos d'esquadra han enviat unitats per estudiar el fenòmen. Sembla ser que despenjar la pancarta no és tan fàcil. S'ha calculat que deu medir uns cent metres d'ample per vint de llarg, i que deu pesar prop de cent kilos. Cal un dispositiu molt elaborat per treure-la, tenint en compte que està clavada a las parets més rectes dels dos pollegons, el que impossibilita que els helicòpters s'hi puguin apropar. De moment no s'ha trobat cap sospitós que hagi pogut cometre aquest acte vandàlic. Al poble es rumoreja que és cosa de bruixes, o del propi Pedraforca, i que potser la única solució sigui que el departament d'educació decideixi no tancar l'escola, que per cert porta el nom de la muntanya. És possible que llavors la pancarta desapareixi tal i com ha aparegut i ens puguem estalviar el dineral que costaria despenjar-la, doncs els experts han afirmat que no hi ha equips al país que ho puguin fer i probablement s'hagi de recórrer a tecnologia estrangera.

*Cliqueu al títol per anar a l'enllaç del facebook que han creat a internet.

Enviat per Marta Ruiz

dilluns, 4 d’octubre del 2010

Faig arribar-vos aquesta carta de rebuig i d'impotència ja que estic vivint una situació incomprensible.





Benvolguts lectors, Sóc mestra i em sento maltractada i repudiada pel Departament d'Educació. Com es pot comprendre el que ens estan fent? Com es poden entendre els nomenaments telemàtics?. Sé que tots nosaltres, mestres i no mestres estem passant per una època de crisi, on tots (no més els uns que els altres) tenim les nostres dificultats. Parlaré però només dels mestres, de la seva situació actual, de com es troben les escoles públiques i de com nosaltres hem d'afrontar un nou curs.
En primer lloc, a les escoles ens falta molt de personal, el departament assigna professorat amb comptagotes per estalviar-se sous. Tota aquesta gent que feia anys que treballava ara es troba a casa davant l'ordinador, a l'espera de saber on l'envien, durant quant de temps, quantes hores podrà treballar i en quines condicions. Però, on han anat a parar els valors del departament? Aquells valors que nosaltres com a mestres inculquem als nostres alumnes: respecte envers l'altre, tolerància, llibertat d'expressió....
Em permeto explicar un cas que em toca a mi de ben a prop. Visc en un poble del Nord de l'Alt Empordà, lluny de tot... Malauradament ( i ja llegireu perquè dic aquesta paraula) a la meva escola ha vingut a parar una mare, un mare que és mestra, com molts de nosaltres. Doncs bé, aquesta mare és de Llívia... Ha hagut de deixar la seva família per poder guanyar-se el jornal del mes. És humà això?
Un altre cas: la meva parella, també mestre, un ofici que t'omple, que et fa gaudir i que vius intensament si en tens vocació. Així doncs és humà enviar una persona del nord de l'Alt Empordà al sud de la comarca de la Selva? Fins aquí podem entendre que sí, que es pot fer l'esforç d'anar cada dia de l'Empordà a la Selva... Bé, us acabaré d'explicar la història: La plaça és d'un terç de jornada, que són 8 hores de feina amb , lògicament, un sou mínim. El meu company s'haurà de desplaçar CADA DIA a una hora i quaranta minuts de distància per treballar només una HORA i amb molta sort dues abans de tornar a casa. Així doncs el seu sou de final de mes se'l gastarà en gasolina, tren i dinars. Alhora, tampoc es podrà buscar una feina compatible, ja que cap empresa privada el contractarà per treballar hores soltes i disperses.
Llavors em pregunto: Alguna empresa privada contracta els treballadors amb aquestes condicions? És sorprenent que aquesta gran empresa pública ho faci...
Com volem que siguin els nostres mestres? Volem persones que siguin felices i vagin a l'escola a fruïr i a formar una nova remesa de ciutadans amb uns bons fonaments ètics i morals, o pel contrari volem mestres tristos, que estiguin sols sense la seva família i que per a ells anar a l'escola sigui un càstig i no el regal de tenir una feina que t'omple com fins ara?
Siusplau, els mestres volem una MOBILITZACIÓ JA! Volem justícia, som gent treballadora que gaudim de la nostra feina i que volem ser tractats justament!
Només em resta dir: Sr. Ernest Maragall què li va fer el seu mestre de primària quan era petit perquè guardi tant ressentiment envers nosaltres?

ENVIAT PER : Anna Pou Clotas

dimecres, 29 de setembre del 2010

29 S

Avui hem vist gent plena d’il·lusions i fe amb aquesta vaga, persones que la volien fer i no podien, i persones que la feien a la força. El que no hem vist és imaginació per convocar una vaga adequada al segle en què vivim.
A la radio escoltava un comentarista que deia que “aquesta vaga és una eina del segle passat amb reaccions del segle actual”. Però això no vol pas dir que ara no tinguem eines per fer escoltar la nostra veu.El que passa és que pot ser els responsables dels sindicats haurien d’observar que al seu voltant es mouen diverses accions reivindicatives i alternatives com : escoles que fan tancades, centres que diuen no a les colònies i les sortides, llocs que fan vagues a la xinesa, un noi que via mail proposa fer un boicot massiu de no utilitzar la xarxa elèctrica en 24h... o des d’aquest bloc mateix es va promoure el curs passat una vaga blanca (vestir-se de blanc com a símbol de la innocència dels nostres infants als qui treuen drets amb les retallades) que va tenir molt bona acollida, sobretot a les escoles rurals o... mil i una idees més que es mouen al nostre voltant provocant mobilitzacions i canvis en diferents sectors de la nostra societat i amb propostes alternatives que pot ser resultarien més eficàcies que aquesta tipologia de vaga que s’ha viscut avui.
Evidentment, cal que mencioni que jo tampoc estic d’acord amb aquesta reforma laboral. Però crec que quan fem actes hem de pensar en les conseqüències. I tinc la sensació que aquesta vaga no aportarà les millores desitjades. I ho dic amb tot el respecte vers els que hi creieu. No penseu que s’hagués pogut programar un altre tipus de vaga? Jo si. I crec que encara hi ha maneres i accions que ens permetrien demostrar que el poble unit pot fer força per canviar les coses, però amb aquesta eina del segle passat no podem pretendre aconseguir millores per la realitat actual.

dilluns, 27 de setembre del 2010

No és una vaga qualsevol

La vaga del dia 29 de setembre és una vaga general, que té per objectiu la marxa enrere de les reformes elaborades pel govern respecte al món laboral, les pensions i els serveis públics. Per tal que la vaga general sigui un èxit hem d’aconseguir que el dia 29 s’aturi per complet l’activitat laboral i que la gent treballadora sigui del col.lectiu privat o públic, surti al carrer per expressar la seva disconformitat amb la política econòmica del govern. A França més de dos milions de persones es manifestaven en contra de la reforma de les pensions, tot tenint en compte que el punt clau de la seva protesta és la pujada de l’edat de jubilació dels 60 als 62 anys. Nosaltres ens hem de queixar més fort, perquè ja tenim l’edat de jubilació als 65 i ens la volen pujar als 67 anys. I a més a més, aquí s’ha decretat que per cada 10 metges que es jubilin només retornin 5,o sigui, la meitat. Aquest fet, causant de pèrdua de plantilles als hospitals, també afectarà a la resta dels serveis públics: bombers,policies, professorat,...El govern vol dinamitar els serveis públics.

Per tant la vaga del dia 29 no és una vaga qualsevol.

Enviat per: Rosa Recio Muñiz (c.c.o.o.)

dimecres, 22 de setembre del 2010

No fer colònies ni sortides és legal PERÒ...

Sóc mestre i la meva companya porta una casa de colònies des de fa 30 anys.

No fer colònies ni sortides és legal, però voldria puntualitzar:
Les informacions que s'han donat no són certes, les anul·lacions estan entre el 12-18% i no el 70% com s'ha publicat alegrement. Al TN vespre de divendres passat es parlava d'aquest 70% però al TN migdia d'ahir ja es parlava del 30%.
Les colònies no són únicament lleure... també formen part del procés educatiu.
Voler resoldre un conflicte en el que es té raó perjudicant als més febles: cases de colònies i monitors que hi fan activitats em sembla molt trist.

Enviat per El Xavier Mas Calvet