Els de Vilalleons parlen encara ara de "pit i collons", oi?; i els nostres veïns de les Castelles ho fan de "a dios rogando y con el mazo dando"... Doncs, la meva proposta és una cosa per l’estil!: Debatem, parlem, acordem, qüestionem, queixem-nos, cridem, compartim, estimem, actuem... vivim! Només vivint podrem i sabrem encomanar les ganes de viure!
Les mateixes ganes de viure que hem de tenir sempre més enllà de retallades, crisis, mancances, bombolles immobiliàries que ens exploten als morros... Com diu l’Albert Serrat, un geni: Un problema és una situació immillorable per demostrar la intel•ligència! I si no diu ben bé això, estic segur que s’hi assembla força.
Salut !Enviat per : Pep Bas
...una lliçó d'optimisme!...
ResponElimina...i real com la vida...d'acord l'Albert Serrat ha fet i fa un treball lloable...molt lloable.
ResponElimina