dijous, 28 d’octubre del 2010

13.ENTREVISTA : Maria Carme Cunill

1-On treballes actualment i de quines tasques relacionades amb l’educació et sents més satisfeta d’haver realitzat o d’haver participat? Tinc 50 anys i sóc una mestra jubilada per malalties musculoesquelètiques. He treballat 27 anys a l’escola pública, he estat en diferents tipus de centres: escola rural, escola d’un suburbi d’una gran ciutat, escola amb un 85 % d’alumnat immigrant…però a l’escola on vaig treballar més anys va ser al CEIP Pompeu Fabra de Manlleu. Les tasques més satisfactòries que he impartit durant tots aquests anys han estat les relacionades amb el meu dia a dia a dins de l’aula, el contacte amb els nens, també el treball en equip amb els meus companys, les meves tasques quan vaig ser coordinadora, el meu pas pel Consell escolar…
2- Amb quin alumne i/o Mestre recordes haver-hi après més al seu costat? Dels alumnes s’aprèn cada dia, a més, reflecteixen el que un fa i t’orienten. Dels mestres penso que he après de tots els que he tingut, en general vaig tenir molts bons mestres i els recordo amb molt d’afecte, tant els de quan era petita com els de la meva etapa adolescent, però sens dubte, potser de qui més vaig aprendre va ser de la meva senyoreta Paquita al Parvulari. A la feina he après contínuament, any darrere any, conjuntament amb els meus companys de curs, de cicle, de claustre…
3-Qui és per tu un bon model a imitar i un exemple a seguir per la seva bona educació? Com a mare i educadora m’han servit molt els consells del Dr. Jordi Folch, m’encantava anar a les seves xerrades. Estic completament d’acord quan diu que “Sense autoritat no hi pot haver educació possible”. També m’agrada l’ideari de Francesco Tonucci . Penso també que els millors models d’educadors a imitar són aquells pares que després d’haver treballat durant el dia arriben a casa i es preocupen de com han passat el dia els seus fills, els ajuden en les tasques escolars, juguen amb ells, els expliquen un conte abans d’anar a dormir quan són petits, dediquen el seu temps lliure a activitats que puguin fer junts, que els puguin fer créixer desvetllant la seva curiositat, la seva intel•ligència, la seva creativitat...
4-Què canviaries o afegiries, per millorar el sistema educatiu de casa Nostra? Primerament reduir el nombre d’alumnes per aula, amb 25 alumnes o més en una mateixa aula amb la diversitat actual és impossible donar un ensenyament de qualitat. Això es reflecteix en el dia a dia. Els mestres haurien de tenir més hores per preparar materials per als seus alumnes perquè avui dia pràcticament cada alumne és un món i s’ha d’anar adaptant el currículum segons les necessitats.
També penso que a Primària els nens passen per massa mestres en un mateix curs, els horaris haurien de ser més flexibles, es perd temps anar canviant de profes i activitat a cada hora, el que suposa que s’ha de treballar a contrarellotge ocasionant un estrès per a mestres i alumnes. Els alumnes han d’acabar els treballs a casa perquè a l’escola no tenen temps i molts tampoc els acaben a casa perquè tampoc en tenen.
Fa temps que em preocupa el baix nivell lector dels alumnes, molts alumnes passen a cicle mitjà amb un nivell molt pobre que repercuteix en els seus aprenentatges posteriors. Penso que amb molts nens es podria avançar en lectura a l’etapa d’Educació Infantil.
5-Què en penses de les retallades en educació? No és just que als docents se’ls hagi baixat el sou, quan ja fa molts anys que estan perdent poder adquisitiu. Tampoc és justa la retallada de professorat als centres i repercutirà negativament aquest proper curs perquè s’han tret moltes places i les que es donen no tenen un procés transparent i clar d’adjudicació, cosa que crea malestar entre els docents. Molts professors es quedaran sense feina.
De tota manera els alumnes seran els grans perjudicats tot i que estic completament segura que el professorat farà més del que realment li pertoca perquè sempre ha estat així i d’això el Departament d’Educació se’n val.

PUNT TROBADA : Moltes gràcies Maria Carme per regalar-nos les teves paraules i l'experiència d'una persona que ha passat els darrers anys en el món de l'educació, dedicant-s'hi amb vocació i molta energia. Estarem en contacte, fins aviat.

1 comentari:

  1. Glòria Llobet1/11/10

    La Maria Carme, entre altres coses, diu a l'entrevista que va aprendre dels companys de curs, de cicle, de claustre... Vaig compartir escola i anys de feina amb ella i m'ha dit en diverses ocasions que fèiem un bon tàndem. Jo també vaig aprendre molt de la seva manera de fer, de la seva responsabilitat i de la seva dedicació. Malgrat estar jubilada, la Maria Carme segueix sent una Mestra, en majúscules.

    ResponElimina