11.ENTREVISTA : Jaume Massana

1.- On treballes actualment i de quines tasques relacionades amb l’educació, et sents més satisfet d’haver realitzat o d’haver-hi participat? Sóc terapeuta de Shiatsu i professor de ioga. Acabo de donar dos tallers de “Ioga, un camí cap el benestar” dins dels tallers d’estiu que programa la Fundació Martí L’Humà de cara als docents, i la veritat és que m’hi he sentit bé i estic satisfet de la tasca.

2.- Amb quin alumne i/o mestre recordes haver après més al seu costat?Actualment, la meva mestra és la meva filla de 3 anys, Maria. M’ensenya a estar present i a gaudir de l'acte més petit i senzill; m’ensenya a entregar-me, a renunciar; m’ensenya a marcar límits, a trobar l’equilibri constant de cada situació, a ser tolerant, i moltes coses més. És una sort poder treballar amb nens.

3.- Ens podries recomanar algun llibre? “El poder de l’ara” de l’Eckhat Tolle. És una molt bona eina per trobar la qualitat en el present.

4.- Què canviaries o afegiries, per millorar el sistema educatiu de casa nostra? Un canvi orientatiu important. Tractar el nen com a un ésser complet: físic, intel·lectual, emocional i espiritual, i no només intel·lectual, com es sol fer ara. Introduiria el ioga que treballa aquests quatre aspectes: les postures, per treballar el cos físic; la respiració per relaxar, calmar estats emocionals (ansietat, pors..); la concentració, per calmar la ment (hiperactivitat); la relaxació, per sentir el que realment som. I no estic parlant de creure amb cap Déu o religió en concret, lo espiritual ho entenc com saber el que realment som i només cal fer una mirada al nostre interior. Hem de deixar de creure’ns que som la ment, el que pensem, per tal d'utilitzar-la al nostre gust i pensar quan nosaltres volem fer-ho. Si no els ensenyem això, i això vol dir que els mestres ho sabem i ho vivim, la resta que fem poca importància tindrà.

5.- Què en penses de les retallades en educació? D'una societat que prima el consum de cotxes per sobre de l’educació, poques coses bones en pots esperar. Malgrat això, l’esforç ha de ser individual. La situació no és fàcil però l’actitud personal ha de ser la correcta. Estar davant dels nens d’una forma oberta, neta, tranquil·la, sincera, equilibrada, amb la màxima presència. Si no estem així, ens hem de preguntar "què faig malament?" i buscar les eines per estar bé. El que jo sóc ho transmeto als demés i els nens són veritables esponges.

PUNT TROBADA MESTRES : Per nosaltres ha estat tot un luxe comptar amb les teves savies paraules per encetar l'espai de les entrevistes aquest curs 2010-2011. Una abraçada sincera i fins aviat Jaume !