Jo també he viscut de primera mà l'entrada dels petitons a l'escola bressol el primer dia d'escola. Aquest curs estic amb els lactants, i aquests han estat molt tranquils, perquè encara són molt petits i no són massa conscients del que passa; però a l'aula d'un a dos anys, ha estat realment un drama; és l'etapa per mi més difícil de l'adaptació. Jo he hagut de veure com plorava la meva neboda, i m'he encongit. Però d'altra banda sé que, malgrat ho passin malament els primers dies, el canvi és brutal i segur que d'aquí poc veuré la Irina, la meva neboda, i els seus companys jugant i rient, i això quan passa, és impressionant!
Enviat per: Rosa Font Cornet
...i no et sembla que no pot ser bo aquests trencaments...jo n'estic segura...una societat on els pares no poden cuidar i educar els seus fills és una societat que camina cap el conflicte i cap al desastre...tot plegat una bogeria...i aquest primer abandó queda gravat en el cor dels nens i és un drama que no s'esborra
ResponElimina