dilluns, 11 d’octubre del 2010

TOT I QUE...

Senyor Maragall,
Des de petita ho he tingut clar. Volia ser mestra, i de música. Vaig tenir unes mestres de música meravelloses i gràcies a elles, segurament, ara sóc mestra. És una feina que m'entusiasma, m'emociona, em fa estar en constant aprenentatge, és creativa. En definitiva, estimo la meva feina i tot el que comporta.
Tot i que sigui complexa, tot i que haver fet un curs d'interina no m'hagi servit de res, tot i que el Departament faci i desfaci al seu gust, tot i les contínues reformes que ens fan caminar com els crancs, cap enrere.
Tot i que la meva feina no es quedi només en fer classes sino en fer mil reunions de cicle, claustres, coordinacions, fer el festival de nadal i fi de curs, documentar-me, programar tot un curs a principis de setembre perquè a infantil no hi ha res. o estar una setmana fent de suport de primària a Reus, tres setmanes de tutora de P3 a Cambrils (sense haver estat formada per a fer-ho) i un mes d'itinerant a una zer.
Tot i que hagi de fer de psicòloga, o de mama amb els nens carents d'afecte, o intentar donar classes a grups de 27 nens i sense cap mestra de suport i en classes minúscules i treballar continguts motivadors com la dansa. O donar classes a diferents nivells i conéixer noms, cognoms, característiques de tots els nens i motivar-los per a que no hi hagi fracàs escolar.
Tot i així senyor Maragall, estimo la meva feina i la seva mala gestió no farà que canviï. Jo estic molt orgullosa de tots els mestres que dia a dia aixequem l'escola, tot i les adversitats.
Només una pregunta... a vosté li agrada tant la seva feina com els mestres estimem la nostra? Reflexione'm-hi, siusplau. Reflexione'm-hi.

ENVIAT PER : Arianna Ciurana

1 comentari:

  1. Anònim11/10/10

    Pot ser el k s'estima en Maragall és el seu sou i els dels seus companys... però l'economia i l'educació del país... no se si se'ls estima ho mostra d'una manera molt peculiar i poc entesa per el poble

    ResponElimina