Recull SINDICATS ESTIU

UN DECRET D'AUTONOMIA, TRAMPA.
...quan la comunitat educativa està de vacances i la capacitat de resposta disminueix, el Departament d'Educació en ple mes d'agost ha publicat al DOGC el Decret d'autonomia de centres.
Es tracta d'un decret trampa, per mitjà del qual el Departament d'Educació vol traslladar la responsabilitat dels resultats acadèmics dels alumnes única i exclusivament als centres docents i més concretament al professorat...
Clica a l'enllaç per llegir-ho sencer: http://www.anpecatalunya.org/?p=1601

RECULL PREMSA ESTIU

Espanya, bona sanitat i mala educació
... 3ª en el capítol sanitari pero 32ª en el sistema educatiu, segons "Newsweek...
Publicat a La Vanguaàrdia, 27 d'agost. Enllaç:
http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20100827/53990509663/espana-buena-sanidad-y-mala-educacion-finlandia-newsweek-luxemburgo-suecia-suiza-japon-pisa-angel-ga.html

Què en penseu?! A l'enllaç hi trobareu una cinquantena de comentaris, alguns d'ells, prou interessants...

Mor el filòsof i escriptor Raimon Panikkar als 91 anys

Al llarg de la seva vida va publicar més de 80 llibres en què sempre va defensar el diàleg entre persones i religions.

Publicat a El periódico, 27 d'agost. Podeu llegir-la sencera a l'enllaç:

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/cultura-i-espectacles/20100826/mor-filosof-iescriptor-raimon-panikkar-als-anys/452834.shtml

El material digital per a 95.000 alumnes catalans, disponible a través del portal ATRIA. ...Educació subvencionarà el curs vinent la compra del material amb 30 euros per a gairebé 95.000 alumnes catalans. Si és més car, la diferència l'hauran d'assumir les famílies...
Publicat a 3cat24.cat, 6 d'agost: http://www.3cat24.cat/noticia/796246/catalunya/El-material-digital-per-a-95000-alumnes-catalans-disponible-a-traves-de-la-plataforma-Atria


"La psicologia clàssica ha oblidat l'aspecte emocional"
A "El País", amb data 28 de juliol s'hi publica una entrevista a JORDI OBIOLS LLANDRICH, Psicòleg de la Universitat Autònoma de Barcelona, on es parla dels canvis en la psicologia de la societat actual, principalment en el que anomena "el cervell social".
Podeu llegir-la a: http://www.elpais.com/articulo/pais/vasco/psicologia/clasica/ha/olvidado/aspecto/emocional/elpepusoc/20100728elpvas_15/Tes

"Hem de baixar el fracàs escolar al 20%"
De ben segur que trobareu interessant aquesta entrevista a Jorge Calero, encarregat d'avaluar i analitzar l'educació no universitària a Catalunya.
Ha estat publicada a EL PAIS, 22 de juliol. Per llegir-la cliqueu l'enllaç següent: http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Tenemos/bajar/fracaso/escolar/elpepuespcat/20100722elpcat_11/Tes

El constitucional fa trontollar la immersió lingüística a l'escola.El tribunal interpreta que l'Estatut no ha d'impedir el dret "a rebre l'ensenyament en castellà com a llengua vehicular"...
Suggerit per Eloi Planes, Diari Avui, 9 de juliol Enllaç: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/193077-el-constitucional-fa-trontollar-la-immersio-lingueistica-a-lescola.html



Sentència de l'ESTATUT i educacióEns ha cridat l'atenció un article d'opinió escrit al diari Avui, on l'autor expressa la seva por davant de tot allò que puguin suposar els retocs del TC a l'Estatut català per l'educació i la llengua a Catalunya.
Si el voleu llegir, podeu clicar a l'enllaç: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/191991.html


L'educació i els nens especials
...Sobre el paper, l'escola inclusiva garanteix que aquests nens tinguin un lloc als col·legis públics...A la pràctica, com que no solen ser conflictius, se'ls manté a l'aula però passius, ja que l'escassetat de recursos... lluiten contra Educació de la Generalitat, que els nega l'auxiliar que podria reforçar l'aprenentatge dels seus fills...
Pots llegir-la a El Periódico, 5 de juliol. Enllaç: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/20100705/leducacio-dels-nens-especials/365892.shtml

Equiparació salarial i de drets de tots i totes els treballadors de l'ensenyament públic

He registrat al Parlament una petició perquè hi hagi una equiparació salarial i de drets de tots i totes els treballadors de l'ensenyament públic. Estarà en període d'exposició pública durant quatre mesos perquè s'hi adhereixi qui vulgui. Gràcies !

La podeu llegir a continuació:

Text de la petició

Benvolgut/da,

Recentment i, segons el nou pla Bolonya, els mestres hem passat de tenir una titulació de "dipolomats/des" a una titulació de "grau", equiparable amb les antigues "llicenciatures" d'abans.

Tot i aixi, amb aquestes noves titulacions, la nostra escala salarial segueix sent grup "B" (A2 segons el govern central).

Amb les noves titulacions, se'ns han obert les portes a nous serveis que mai havíem tingut com ara col·legiar-nos per defensar els nostres drets.

Demano al Parlament de Catalunya, òrgan representatiu de la ciutadania catalana, estudiï en comissió o en ple l'equiparació salarial de tots els grups que treballen per l'educació pública garantint la igualtat i creant un nou grup de funcionaris de l'educació amb els mateixos drets i deures.

Gràcies

Punt Trobada : Cliqueu al títol d'aquesta publicació per adherir-vos a la proposta que ens ha enviat l'Albert Lozano.

NOSALTRES DECIDIM, SOM UNA NACIÓ

SOMNIEM

9. Salvador Cardús : Un mestre als mitjans i a l'aula !

Llicenciat i Doctor en Ciències Econòmiques, Professor Titular de Sociologia, com a investigador, ha treballat en el camp de la sociologia, de la religió i de la cultura, l'anàlisi dels mitjans de comunicació i també de les identitats nacionals. Destaquem, d'entre tota la seva extensa biografia, que és autor de "El desconcert de l'educació" i de "Ben educats".

1. On treballes actualment i quines tasques educatives hi desenvolupes? Sóc professor de sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment sóc el degà de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia.
2. Per què et vas posar en el món de l’educació? Confesso que més que no pas una decisió volguda, va ser resultat d'unes circumstàncies difícils que, afortunadament, em van portar a la universitat a fer classes. I és el que més m'agrada de tot el que professionalment he fet.
3. Ens podries recomanar algun llibre? "L'escola contra el món" de Gregorio Luri. És extraordinàriament lúcid en l'anàlisi dels actuals problemes de l'escola.

4. Hi ha algun alumne, que recordis especialment, perquè hi vas aprendre al seu costat? De tots els alumnes pots aprendre alguna cosa, fins i tot dels més totxos o els més esquerps. Però n'hi ha molts de qui he après molt, i sí: en tinc un bon record.
5. Hi ha algun mestre, que recordes especialment? I tant. Especialment un parell o tres dels meus anys adolescents, d'aquells que et marquen tan positivament. Els tinc encara un gran afecte i hi mantinc una bona relació.
6. Quina tasca, experiència o activitat relacionada amb l’educació, recordes amb més afecte? M'agrada la possibilitat de desvetllar la capacitat de sorpresa i de provocar la reflexió posterior.
7. Qui és per tu, un bon model a imitar i un exemple a seguir per la seva bona educació? I per què? Sempre sentiré una profunda admiració pel meu mestre en sociologia, el Dr. Joan Estruch.
8. Què canviaries o afegiries, per millorar el sistema educatiu de casa nostra? La llista seria inacabable, però per dir una cosa, penso que ens caldria un pensament menys carregat de principis abstractes i menys coartat per la correcció política "progre", i l'hauríem de substituir per més bona informació sobre experiències docents d'arreu del món, per coneixements científics sobre com funciona el nostre cervell, per una formació permanent ben organitzada i hauríem de guiar-nos per idees pràctiques capaces de canviar la realitat.

9. Coneixes algun sistema de treball, diferent al nostre i que pensis que te alguna cosa interessant que podríem incorporar a la nostra manera de fer?El cas és que els sistemes de treball s'han d'ajustar al tipus de societat en la que vivim i, per tant, no es poden aplicar automàticament. Però cal observar què fa bo un sistema educatiu i actuar en conseqüència. I això està ben estudiat: cal formar bé els mestres, cal tenir una bona formació permanent i cal detectar els problemes d'aprenentatge en el seu primer estadi. Tota la resta, és menys rellevant.
10. Per acabar, ens podries regalar un nou suggeriment, per l’espai del bloc: “365 propostes de millora per l’educació”? No es pot ser un bon educador si no es confia, s'admira i s'estima la societat i el país pel qual eduquem. Dit d'una altra manera: l'educació pren tot el seu sentit en la comunitat -i no només en l'individu- en la que treballem i a la que ens devem, en aquest sentit, cal prendre consciència de la dimensió patriòtica de tota acció educativa.

PUNT TROBADA MESTRES : Quina alegria i quin somriure se'ns va quedar a la cara quan en Salvador va acceptar contestar aquesta minientrevista pel bloc ! Esperem que llegir els seus pensaments us agradi tant com ens ha agradat a nosaltres. Si cliqueu al títol podreu visitar la pàgina de Salvador Cardús. Moltes gràcies Salvador i fins aviat, una abraçada !

UNA GRAN ENTREVISTA A UN GRAN PEDAGOG

LA RESOLUCIÓ D'ADJUDICACIONS PROVISIONALS DEL 30 DE JUNY !!!

En la Resolució d'adjudicació de destinacions provisionals, que preveiem publicar el 30 de juny, no apareixerà la consulta de llistats (PDF) com s'ha fet fins ara. El motiu és perquè hem d'aplicar la Recomanació 1/2008 de l'Agència Catalana de Protecció de Dades sobre la difusió d'informació que contingui dades de caràcter personal a través d'internet.

Per tal de complir la Recomanació esmentada, hem d'utilitzar sistemes d'identificació per a l'accés que permetin verificar la legitimació de la persona que pretengui accedir a les dades de caràcter personal, de manera que aquestes es difonguin només als interessats directes o aquelles persones o col·lectius titulars d'interessos legítims.

La consulta del resultat de l'adjudicació es farà a través de l'usuari XTEC (o l'usuari temporal si el personal docent va introduir la seva sol·licitud per usuari temporal). Una vegada identificat (només hi pot tenir accés qui hagi participat), la persona que ha participat podrà consultar la seva adjudicació i l'adjudicació d'un centre (en l'adjudicació per centre apareixerà el professorat destinat per programa, no apareixerà el DNI del professorat destinat).

En el cas que un director o directora vulgui fer la consulta del resultat de l'adjudicació, en l'apartat de codi XTEC ha d'introduir el codi XTEC del centre.Tenint en compte que hi haurà personal docent que intentarà accedir a la consulta de l'adjudicació i no ho podrà fer perquè no constarà com a participant (docents que ja tenen informada una destinació per al curs següent al Registre Informàtic de Professorat), aquest personal podrà comprovar la destinació per al curs 2010-2011 a través del portal EPOCA.

Navegació:
Epoca
Serveis Epoca
Expedient
Consulta de dades
Dades de l'expedient (marcar, només. Dades administratives) //Clicar a//
Visualitza les dades
Apareixerà la Consulta de Dades administratives. Cal anar fins al final de la pàgina, clicar "següent" i a la nova pàgina, en primer lloc hi ha la relació de tots els llocs de treball ocupats. Passats, present i futur.

Perdó per ser mestra!!

Sóc mare, i també sóc mestra, i em desagrada que hi hagi tant mestre desinformat!!

Realment crec que tinc massa mesos de vacances, que treballo poc, que guanyo molt, que hauria de pagar diners per tenir el privilegi de tenir cura dels fills d'altri, que com sóc una aprofitada a més me'n puc anar de vacances pagades tots els anys durant 2 o 3 dies amb un grup de preciosos nens i normalment educats(no per mi, que ja faig tots els intents possibles per ni adoctrinar-los ni ensenyar-los res interessant) a unes cases on he de vetllar per ells 48 hores seguides i tornar-los sense una esgarrinxada ja que això, com cal, em portaria davant d'un jutge. Per cert, quan algun nen se li escapa la mà, quan m'insulta en qualificatius que ha escoltat a casa seva, callo i penso que m'ho mereixo...sóc l'escòria de la societat: dona, mestra i mare!!

I tot això dit gràcies al Sr. conseller d'educació que ha aconseguit que tota la gent que per vocació s'ha dedicat a l'ensenyament ara haguem de disculpar-nos de tot!! Els metges ja el van fotre fora de Sanitat....a què esperem els mestres?

OPINIÓ ENVIADA PER : Teresa BolBo

Compartim la nostra divertida i didàctica feina amb vosaltres

Des del Ceip Aurora volem compartir amb vosaltres un treball que hem fet des de les àrees artístiques de tècniques audiovisuals i plàstica ! Ens ho vam passar molt bé i vam aprendre molt. Esperem que us agradi:



Els alumnes de sisè : Quim, Roger, Ona, Vinyet i Pau !

8. Montse Ros: Una mestra a CCOO i de secretària general de la Federació d'Ensenyament de Catalunya

Sóc mestra de l'escola pública, amb plaça a Terrassa. Ara tinc responsabilitats sindicals a CCOO, alhora que sóc secretària general de la Federació d'Ensenyament de Catalunya, tasca que és un honor per mi realitzar. Tantmateix també intento contribuir a què la gent que treballa a l'educació pugui viure millor, i a construir models educatius justos i esperançadors.
1. Per què et vas ficar en el món de l’educació?
Quan vaig acabar COU, el meu tutor em va renyar perquè volia estudiar magisteri; em va dir que jo tenia capacitat suficient per fer alguna cosa important, com ara ciències exactes. Em vaig enfadar molt, i li vaig dir que mentre aquest país considerés que els estudis i la feina de “mestre” era per gent poc capacitada, el país fracassaria. Ho pensava i ho penso, però no li vaig dir tota la veritat. M'hauria agradat estudiar biologia, sobretot bioquímica, però no m'ho podia permetre: havia de treballar algunes hores cada dia. Entre el magisteri i la biologia em va fer decidir la necessitat de guanyar diners més aviat.
2. Hi ha algun mestre, de la teva infantesa o joventut que recordes especialment? Estic agraïda als meus mestres, en vaig tenir de molt bons, però m'agradaria més aviat recordar els companys i les companyes dels què he après l'ofici. He tingut tanta sort! Vaig compartir primer amb la Maria Rosa, que em va ensenyar quasi tot el què s'ha de saber, i a estimar la canalla, i a tenir-hi atencions i detalls. L'Àngel, el Joan, el Jesús i la resta de companys del Ventalló em van ensenyar tant de l'organització escolar... L'Esperança, una psicopedagoga excepcional, la millor aproximació als problemes d'aprenentatge i de conducta, un pou de ciència. La Paquita, que no renyava quasi mai i sabia treure partit de l'alegria i del premi, com ningú. El Taja, la tutoria feta persona. La Rosa, el rigor en la preparació i la presentació de les activitats. Genial, la Lluïsa, amb ella vaig entendre l'educació infantil. Tants i tantes, que estaria escrivint tot el dia.
3. Quina tasca, experiència o activitat relacionada amb l’educació, recordes amb més afecte? Totes. Potser enyoro sobretot l'última època que vaig passar a l'Eusebi Cima, amb un alumnat que donava feina però tremendament agraït i afectuós, amb un grup de companys molt potent, amb un barri i unes famílies amb “personalitat”. Vam suar la cansalada, però em sembla que tots plegats vam rebre més del què hi vam posar. A vegades el tot és més que la suma de les parts, sembla màgia.
4. Qui és per tu, un bon model a imitar i un exemple a seguir per la seva bona educació? Per què? Des del punt de vista de l'honestedat i la claredat intel·lectual, m'agrada molt el pensament científic de Jorge Wagensberg. En el camp de l'educació admiro profundament la tasca de reflexió i compromís d'Ángel Pérez López, de la Universitat de Màlaga. Però, els actors de l'educació cívica que em semblen exemplars son la colla de vells sindicalistes de CCOO. Citaria l'Ángel Rozas, que ha mort recentment; el valor de la bona educació té com a màxima expressió la capacitat de construcció de societats solidàries. Aquests homes creien en el valor del coneixement i el valor de la solidaritat per construir benestar i justícia.
5. Què canviaries o afegiries per millorar el sistema educatiu de casa nostra? Em sembla que és indispensable revisar les relacions escola-comunitat, en tots els nivells, des de l'entorn de l'escola a les grans institucions socials. Tenim un dèficit de pensament compartit, i per això busco el diàleg amb la comunitat com a primera acció. Començaria per repensar l'educació de 0 a tres anys, i l'educació professional. Definir els límits de l'educació 3-16 ens ajudaria a repensar-ne els continguts, i la reformulació dels continguts a modificar organitzacions i el canvi de les organitzacions, a redibuixar els espais.
6. Vols compartir amb nosaltres alguna anècdota divertida relacionada amb l’educació que t’hagi passat? El primer dia que vaig fer pràctiques, quan feia magisteri, la mestra va posar un examen a una classe de segon de primària. Em va demanar que el corregís. Hi havia una pregunta que deia ¿De dónde se saca la mantequilla?, i un nen va contestar: De una flor que se llama Tulipán. Va ser premonitori! M'he passat la vida pensant que la publicitat em feia competència deslleial i desfeia tota la feina de l'escola.
7. Per acabar, ens podries regalar un nou suggeriment per l’espai del bloc: “365 propostes de millora per l’educació”? Posar-hi una cançó del Lluís Llach que es diu Tinc un clavell per tu. Explica com dóna un clavell, i la seva estimació, i tot, a una persona, i després li diu: Au, vinga, amunt i amunt! Obre els teus ulls i amunt! Puja a la barca, amb el teu bagatge, i recorda que la vida és teva! Em sembla que és això educar.

http://www.youtube.com/watch?v=bN3aQyrGgmU

PUNT TROBADA MESTRES : Moltes gràcies Montse per la teva resposta. Ja sabem que, com tots els mestres, ara mateix deus estar molt enfeinada, i més amb les que ens cauen. Ens ha agradat molt que compartissis amb nosaltres unes vivències tant personals i t''agraim de tot cor la teva participació al bloc. Fins aviat !

José Saramago : LA LITERATURA

PUNT TROBADA: Aquests dies ens ha semblat interessant recordar JOSÉ SARAMAGO amb un dels seus pensaments:

"Llevamos siglos preguntándonos los unos a los otros para qué sirve la literatura y el hecho de que no exista respuesta no desanimará a los futuros preguntadores. No hay respuesta posible. O las hay infinitas: la literatura sirve para entrar en una librería y sentarse en casa, por ejemplo. O para ayudar a pensar. O para nada. ¿Por qué ese sentido utilitario de las cosas? Si hay que buscar el sentido de la música, de la filosofía, de una rosa, es que no estamos entendiendo nada. Un tenedor tiene una función. La literatura no tiene una función. Aunque pueda consolar a una persona. Aunque te pueda hacer reír. Para empeorar la literatura basta con que se deje de respetar el idioma. Por ahí se empieza y por ahí se acaba".

José Saramago

PROPOSTA 8 : Aprendre a estar contents !

Fer un un Lip- Dub per crear bon ambient a la feina !
A l'escola "Quatre vents" de Manlleu han fet un lip-dub, genial!
Veient-lo penso que a l'escola també hi anem per passar-nos-ho d'allò més bé i ser feliços i aprendre a estar contents.
Per això crec que aquesta també pot ser una bona proposta de millora pe l'actualitat educativa a les escoles !

NO US PERDEU LA LLETRA DE LA CANÇÓ !

Fracàs escolar: què sap i com aprèn el cervell.

Interessant artícle publicat a La Vanguàrdia sobre un estudi fet a EEUU que assegura que "s'està infravalorant el coneixement que el cervell és capaç de processar en les edats primerenques".

Es posa en dubte la teoria de Piajet en el moment en el que es diu que "contràriament a aquesta, els infants no són recipients buits esperant a ser instruits ni graus que es succeèixen l'un rere l'altre". S'hi comenta, també, que l'error de l'educació rau en que es parteix més de la idea del que els alumnes no saben fer que del que ja saben.

També destaca que és crucial el desenvolupament emocial, segons diu l'article, "desprotegim emocionalment massa ràpid als infants, estem massa preocupats per impartir coneixements i aquest primer l'oblidem quan, ambdós, haurien d'anar en paral·lel".

Us animem a llegir-lo ja que pensem que segurament us farà reflexionar... cliqueu el títol per llegir-lo a l'enllaç.

MANIFEST dels mestres, professors i professores tancats al Col·legi La Ginesta. I la seva VALORACIÓ !

Ens trobem tancades i tancats, mestres, professors i professores, a l’Escola La Ginesta de Segur de Calafell, al Baix Penedès, per reivindicar que volem una educació pública i de qualitat per a tothom, accessible a tota la ciutadania i amb recursos suficients.

És per això que denunciem la privatització de serveis que s’està produint a l’escola pública catalana sota el mandat del conseller Ernest Margall. El maquillatge aviat ja no podrà amagar la destrossa que totes les persones que treballem en aquest àmbit coneixem i patim en el dia a dia. Denunciem la reducció de professionals a través de mil i una trampes que deixa les nostres nenes i nens desatesos i en condicions de precarietat evident en el seu procés educatiu. Denunciem la manca evident de joventut dels nostres dirigents i la seva submissió total i absoluta a les empreses privades que esperen amb la boca oberta el seu tros de pastís. Les empreses són empreses malgrat s’anomenin fundacions. Denunciem l’estat lamentable del trànsit intestinal dels polítics que es diuen d’esquerres i fan el joc als rics de sempre, destinant els diners de l’escola pública a les escoles religioses i privades: Denunciem també el trànsit intestinal dels de dretes perquè riuen de gust en veure com els altres els fan la feina que sempre havien volgut fer i no s’hi atrevien. No denunciem el trànsit intestinal dels de centre perquè aquests, ja ho sabem de sempre, no existeixen. Denunciem la LEC, la Llei d’Educació de Catalunya, que permet l’entrada de les empreses en el sistema educatiu català, en el seu finançament i en la gestió dels centres. Les direccions dels centres no poden ser gerencials i caure en mans de llicenciats en Administració i Direcció d’Empreses que desconeixen tot le referent a l’educació de les nostres filles i fills. Denunciem la por dels companys i companyes que diuen que no faran vaga fins que sigui de dies i busqui guanyar les nostres reivindicacions. Ara és l’hora tal com ho era ahir i ho serà demà. Passat demà serà massa tard, o sigui que fora la son dels ulls i caminem en el camí de la lluita.

Ens estimem la nostra feina perquè ens estimem la vida, perquè estimem el nostre món, les nenes i els nens, la seva educació i el seu aprenentatge.

VALORACIÓ : El passat 17 de juny una vintena de mestres de la comarca del Baix penedès ens vam tancar des de les 14 hores del dijous fins les 9 hores del divendres 18. Tot pensant que ens avorriríem i al final vam tenir la llarga visita de l'inspector, de regidores de l'ajuntament, de la policia local i dels mossos d'esquadra. També de companys que van venir a solidaritzar-se.

La policia es va quedar tota la nit, vigilant que els que ens vam quedar a dormir no creméssim els nostre lloc de treball. Així ens demostren que l'economia està malament i que els recursos s'han d'ajustar...un dispositiu policial tota la nit perquè no entrés cap altre mestre a l'escola. Quina vergonya, volen apagar la dissidència, les opinions divergents a la seva.

Enviat per : Toni Alvarez Romera

7. Pep Bas : Mestre a la privada i a la pública

Roda de Ter, el meu poble. El poble, un altre poble, amb les seves mancances i les seves excel·lències també, representa i sintetitza el que és la vida en comunitat: la possibilitat de ser-ne autor i no només usuari. Vet aquí tot!

1. On treballes actualment? Porto gairebé tres dècades fent de mestre. Durant més de vint-i-cinc anys he estat a una escola privada, concertada, d’unes característiques que, tot i les mancances econòmiques més que evidents, engrescaven a anar a treballar cada dia amb la màxima il·lusió. Va ser una època especialment feliç de la meva vida laboral. Actualment, és el meu tercer curs a l’escola pública –i hi estic encantat, especialment per l’ambient de respecte i de llibertat que s’hi respira.
2. De quines tasques relacionades amb l'educació, et sens més satisfet d'haver realitzat o d'haver-hi participat? Trenta anys donen per a molt, és clar; però si em sento satisfet d’alguna cosa és d’haver compartit amb un equip de persones admirables l’entusiasme per la feina, i d’haver treballat cada dia sense tenir la sensació de treballar perquè treball i vida es fonien en l’activitat diària. Que en vàrem arribar a fer de coses amb quatre quartos i un munt d’il·lusió!
3. De quin alumne i/o mestre recordes haver-hi après més al seu costat? En una ocasió, en una visita que vaig fer al Casals-Gràcia de Manlleu, amb els meus alumnes de quart, una mestra –la Mercè Sañé- em va donar una lliçó que, al llarg dels anys, vaig tenir molt present en molts moments. Jo llavors era jove i ella una mica menys. A la seva aula hi tenia un alumne d’aquells que podríem anomenar de distrets. D’aquells que baden i emboliquen la troca tant com poden i saben. Vaig voler saber com s’ho feia la Mercè, en un cas com aquell. Em va venir a respondre, més o menys: Procuro disfrutar amb els que disfruten i no encaparrar-me massa amb els que podrien encaparrar-me. Mai no li he dit, a la Mercè, les vegades que ho he posart en pràctica això jo també! (O, si més no, ho he intentat!)
Els que em coneixen prou saben que, bàsicament, sóc entusiasta. Tots els entusiastes m’han servit –i em segueixen servint, encara ara- com a model: alumnes, mestres, carters, barbers o bombers. No concebo viure sense entusiasme!
4. Qui és per tu, un bon model a imitar i un exemple a seguir per la seva bona educació? I per què? Em fa l’efecte que ja he respost aquesta pregunta amb la resposta anterior. L’entusiasme! L’entusiasme és el model a imitar. Un mestre sense entusiasme és un mal model! Entusiasme per la feina, per la vida, pel dia a dia, pels veïns, pel poble, pel carrer, pel barri... Hi ha una frase ben trempada que ve a dir que, de la societat, n’hem de ser autors, no usuaris. I això és tan possible a l’escola! I al barri, i al poble també! Autors, no usuaris! El "tant-se-me’n-fotisme" no ha de tenir lloc ni a l’escola ni enlloc!

5. Què canviaries o afegiries, per millorar el sistema educatiu de casa nostra?Tantes coses! Més personal, per començar. Un mestre per cada grup de vint-i-cinc alumnes? Només pot haver-ho decidit algú que no hi ha estat mai, davant de vint-i-cinc personetes! Estar-hi, sí que és possible. Però no es tracta només d’estar-hi! Es tracta de conviure, de dinamitzar, d’engrescar, de fer viure! amb tota la intensitat... i atendre la diversitat cada vegada més manifestament plural. Podríem seguir amb millors instal·lacions i millors materials. Amb formació continuada de tots els mestres: com pot ser que un mestre/a no llegeixi, no vagi al teatre, no es recicli, no sigui un veritable dinamitzador social, o no tingui inquietuds culturals?! Amb major participació dels pares. Amb més pausa. Amb activitats d’autoavaluació permanents. Amb més debats amb la participació de tots els agents educatius. Amb estudis específics per a formar equips directius... Hi ha tant per fer! De fet, tot sempre està per fer; oi?
Dir a aquestes alçades de la pel·lícula, que si els i les mestres hi posessin una mica més d’entusiasme –més encara!- tot seria una bassa d’oli, em sembla pixar fora de test!

6. Què en penses de les retallades en educació? Un veritable disbarat! Com poden retallar la inversió en educació si encara no s’hi ha invertit mai –mai!- el que hi cal?

7. Per acabar tu que has treballat a l'escola privada i a la pública, què en podries destacar de bo i diferent en cadascuna? Als meus anys a la concertada –escola d’una línia d’un poble d’aproximadament tres mil habitants- els recursos econòmics eren molt migrats. Molt. Però els suplíem amb molt d’entusiasme i amb molta implicació! Eren uns altres temps!, evidentment; però encara ara, de cap de les maneres, no em vull resignar a admetre que la millor escola –com tampoc la millor família, és clar!- és la que disposa de més recursos. Ai ca! Hem d’acceptar, i tant!, que hi ha unes necessitats mínimes que indiscutiblement han d’estar cobertes. I això ha de permetre tant oferir una educació de qualitat com assegurar la igualtat d’oportunitats per a tots i cadascuns dels alumnes. De debò que aquestes retallades seguiran mantenint el dret a l’esmentada igualtat de tots per igual?

PUNT TROBADA MESTRES : Moltes gràcies Pep, ens ha agradat molt llegir els teus pensaments i les teves valoracions de l'educació de casa nostra d'avui i d'aquests darrers anys. Sabem que ets algú molt actiu i compromès amb la vida i que treballes sempre en molts projectes que portes a terme. Així doncs molta sort amb tots ells, MOLTES GRÀCIES PER TOT I FINS AVIAT !

Entrevista a la Sra. Dolors Collell (Regió 7)

El diari de la Catalunya Central, Regió 7, han publicat una entrevista amb la Sra. Dolors Collell, directora dels Serveis Territorials a la Catalunya Central.
Un cop llegida no podem deixar de mostrar la nostra indignació per algunes de les afirmacions que realitza.

A l'entrevista hi ha molts aspectes que no s'ajusten a la realitat, entre d'altres, us mostrem la nostra opinió sobre alguns d'ells (en blau):

1. "Es redueixen els itinerants, però no les plantilles, perquè, en lloc de voltar, hi haurà més professors fixos a les escoles". Això no és cert, hi ha casos en què no es compleix la dotació de la resolució de plantilles que ells mateixos han publicat. S'han perdut totes les hores d'Ed. especial. L'augment de plantilles al que es refereix la Sra. Collell cobreix exclusivament les hores necessàries per implantar una 6ª hora imposada.
   
2. "L'atenció de l'alumnat està totalment garantida perquè les ZER tenen ràtios d'alumnes molt baixes. És un privilegi que aquestes escoles han tingut sempre, perquè no és el mateix atendre un grup de 7 o 8 que un altre de 25". És cert que els grups són reduïts, però cal tenir en compte la complexitat (tot i que hi ha avantatges) de tenir diversos cursos a l'aula, cal programar les activitats específiques per a cada curs i en ocasions es tenen més de 6 programacions de diversos nivells que cal tirar endavant. "A més, tots els mestres estan capacitats per oferir l'ensenyament que feien els itinerants que es perden." Pensem que no podem menystenir la feina dels mestres "especialistes", que ho són pel fet d'haver realitzat una formació específica adaptada a les necessitats dels alumnes. Si no fos d'aquesta manera, plantegem-nos el per què de les especialitats als estudis de magisteri! Un nen amb NEE que viu en una zona rural té les mateixes necessitats que un altre de qualsevol ciutat. Tots els mestres no estem capacitats per atendre'ls com cal. Per als casos més complicats, hi ha el suport extern, com els equips d'assessorament psicopedagògic, que poden orientar qualsevol professor. És qüestió d'organitzar-se. Les hores que corresponen a aquests assessoraments són totalment insuficients ja a hores d'ara.
3. "En molts casos, el mestre itinerant que hi havia en una ZER es quedarà com a fix al centre més gran. No és un greuge comparatiu amb els centres més petits? I no hi ha un greuge entre l'escola rural i l'ordinària, on hi ha sobreràtios?" Evidentment és un greuge comparatiu. Una ZER comparteix projectes pedagògics que a hores d'ara es veuran afectats per la diferència d'hores de què disposaran unes escoles i altres. D'altra banda ens sembla poc ètic fer comparacions entre tipologies d'escoles, siguem rurals o siguem ordinàries totes les escoles tenim ventatges i inconvenients. Els mestres d'escola rural estem satisfets des ser on som però el nostre camí tampoc és ple de flors i violes...

No pretenem ser insolidaris, només defensem el que és just i necessari per als infants que tenim a les nostres aules.

Per llegir l'entrevista complerta feu un clic al títol de la notícia.

EDUCACIÓ AL món a Rac1 amb JORDI BASTÉ !

RAC1 : Esperem que us agradi aquest tall on en Jordi Basté ens parla d'educació... potser els pares i els mestres no som els responsables de...

TANCADA DE MESTRES EL 14 DE JUNY

Companys i companyes!

El meu nom és Fran Muñoz i sóc mestre d’Educació Física a l’Escola Joan Baptista Serra d’Alcanar. Us faig arribar aquest escrit en qualitat de coordinador de la iniciativa “LA TANCADA DELS MESTRES”, amb el propòsit de fer-vos coneixedors i amb l’ànim de proposar-vos un mètode complementari de sensibilització mediàtica (que és el que fa mal als polítics) i social (que ens pot ajudar a fer-nos entendre).

La imminent decisió de molts centres (al nostre prompte serà aprovat) de suprimir aquelles activitats tipus colònies i sortides tindrà una gran repercussió en l’opinió pública. Es tracta d’una resposta forta i contundent. Però pensem que es tracta d’una iniciativa que ha d’anar acompanyada d’informació i sensibilització per la nostra causa, per estar ben entesa.

Per això, farts de perdre diners en vagues mal convocades i farts de sentir-nos mal representats pels sindicats, engeguem la iniciativa de TANCAR-NOS AL CENTRE (COMPLINT AMB L’HORARI ACADÈMIC) DES DE:

- DILLUNS 14 DE JUNY A LES 9:00 H (a partir de les 14h dinarem junts, escalfarem xarxes socials, penjarem pancartes, atendrem als mitjans convocats, farem una rostida al pati per sopar, dormirem tots plegats al gimnàs… etc)

FINS A: - DIMARTS 15 DE JUNY A LES 14 HORES.

Aquesta iniciativa vindrà precedida per una setmana frenètica de contacte amb tot tipus de mitjans de comunicació per tal de tenir la cobertura mediàtica que els Mestres mereixem.

Som ja més de 20 mestres els que hi participarem, hem demanat permís al director i a l’Ajuntament per tal de no incórrer en cap il·legalitat.Les famílies seran informades.Les raons fonamentals de la tancada són:

LA TANCADA del 14 de juny

· Si penses que has invertit (sense profit) massa diners en vagues, mal convocades o de les quals no se n'ha fet el cas que volíem.

· Si penses que no pots fer res per provocar un canvi en la política educativa del Departament

· Si creus que el missatge d’una concentració al pati o una gran pancarta no tindrà repercussió més enllà de la pròpia població.

· Si has dit o sentit més de 10 vegades al llarg d'aquest darrer mes la frase “Hem de fer alguna cosa”.

· Si sents impotència veient que un curs més s'acaba i ens la estan clavant però doblada.

· Si vols liar-la i que el temps que inverteixes per la causa es vegi recompensat.

· Si no vols perdre un duro més en vagues mal convocades.

· Si penses que l'acció sindical en els darrers anys deixa molt que desitjar.

· Si estàs d'acord en que els polítics són éssers que quan fan alguna cosa bé, busquen repercussió mediàtica. Que per tant són éssers preocupats pel que els mitjans difonen.

· Si et resulta molest que mentre a les escoles es debat sobre la necessitat de jornada intensiva tot l'any, van i ens trauen el poc que teníem (primer setembre i va colar, i la de juny ens la estan colant). A sobre tenen la barra de manifestar que se'ns denega el permís, perquè ho demanem tots els centres alhora. No creus que ja se'n estan rient de nosaltres?.

· Si vols liar-la de veritat, és el moment!

TANQUEM-NOS!

El nostre vídeo de presentació

http://www.youtube.com/watch?v=szo2SxcH9KQ

US PREGUEM QUE EN FEU DIFUSIÓ AL VOSTRE CLAUSTRE i si podeu reenvieu el missatge cap a centres de altres delegacions, doncs només disposem de les adreces de les Terres de l’Ebre.

Enviat per Immaculada Tubau i Fran Muñoz Lluch !

ELS MESTRES D'AVUI

ESCRIT PER AL MESTRES DEL MEI-C. SOU GENIALS !

En un dia com avui s’ajunten alegries, il•lusions, desitjos, plors, tristeses i somnis. S’acaba un llarg camí però en comença un altre en el que encara no hi veiem el final. Deixem enrere un temps en el que hem conegut a grans amics, a grans persones però sobretot, a grans mestres.

Han estat tres anys plens d’esperança on tots hem tingut sempre un objectiu comú: educar, ensenyar, transmetre, construir i fer un món millor.

Ara ha arribat el moment d’enfrontar-nos a la realitat, ha arribat el moment de deixar de parlar de futurs mestres per dir que som mestres.

No ens podem acomiadar sense abans haver dit gràcies. Gràcies a tots aquells mestres que ens han ensenyat a ser com som, ens han acompanyat al llarg d’aquest camí i que sempre ens han donat el seu suport. Gràcies a les famílies i amics que ens han ajudat en tot moment i que han estat allà sempre que ho hem necessitat. Gràcies als companys que hem tingut a la universitat, no hi ha paraules per descriure’ls. Gràcies a tots aquells que han fet possible que el nostre somni s’hagi complert.

Junts, hem compartit un munt d’experiències que mai oblidarem. Ens han ajudat a créixer i amb elles volem continuar creixent. Tot plegat, un munt de records inoblidables. Ara, ens envolten moltes preguntes sense resposta. No sabem que ens espera allà fora. D’aquí a poc temps ens haurem de dir adéu, haurem d’emprendre el nostre propi camí però estem segurs que d’aquí a un temps ens tornarem a trobar i podrem explicar-nos tot allò que hem viscut i que hem construït.

La universitat ha estat durant aquests anys, el nostre petit món i les aules, casa nostra. Ens fa por mirar endarrere i veure que ja no hi podrem entrar, perquè ara, serem nosaltres qui haurem de crear aquest món, on els més petits, seran la nostra gran família. Gràcies a tots vosaltres per haver-nos acompanyat en aquest camí, segur que tots heu deixat petjada en la nostra formació i la vostra petita ajuda, serà en un futur un gran canvi. Gràcies.

Magisteri Educació Infantil - C 2007-2010

Enviat per Rita Costa

PUNT TROBADA MESTRES : Quin gust escoltar que els mestres que surten avui de les universitats són persones tan agraides i que desprenen ganes de treballar i aprendre. Des del grup us volem desitjar MOLTA SORT EN AQUEST NOU CAMÍ !